Davant d’això, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha estat tota una artista aquest dijous al Consell General. Del no-res, la titular cultural n’ha tret una compareixença al Consell General. Tot plegat per fer entrega als parlamentaris-artistes de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports d’un informe elaborat per un consultor cultural català, espanyol, fent tot un seguit de reflexions, recomanacions, observacions tecnico-jurídiques i quantes coses més vulguin, que han d’ajudar els legisladors a definir què és un artista.
Hores d'ara és impossible fer una estimació, ara ja escrivint més seriosament, quantes persones viuen de l’activitat artística al Principat, però quan el Llibre Blanc de la Cultura estigui més avançat (la redacció de les conclusions s'esperen per a final d'any), segurament es podrà fer una aproximació més acurada
Ep, poca broma, que no va de broma. La cosa s’emmarca en un treball que ha de dotar el país d’un Estatut de l’Artista, el marc legal que ha de suposar el reconeixement total als professionals de l’art en un sentit global. Primer, però, s’ha de definir el concepte. I, per això, Riva ha portat l’informe d’Antoni Nicolau Martí al Consell a l’hora de dinar. Nicolau, exresponsable dels programes de joventut i cultura de l’Ajuntament de Barcelona o exdirector del Museu d’Història de Ciutat de Barcelona a banda de ser encarregat de diversos projectes en matèria de política de cooperació cultura i científica a l’Estat espanyol, s’ha passat el confinament trucant a l’un i a l’altre per descobrir què pot ser un artista a Andorra.
I n’hi ha tants, d’artistes… Tants que ara mateix és impossible fer una estimació, ara ja escrivint més seriosament, quantes persones viuen de l’activitat artística al Principat. Quan el Llibre Blanc de la Cultura estigui més avançat (la redacció de les conclusions s'esperen per a final d'any), segurament es podrà fer una aproximació més acurada. Quan l’Estatut de l’Artista sigui una realitat, caldrà, segurament, crear un registre on els artistes, els de veritats, els que s’englobin sota el paraigua de la definició que ha de redactar el legislador, s’hauran d’inscriure. Encara n’hi ha per temps. Però durant l’any que ve hauria de veure la llum aquest marc normatiu.
Riva, la ministra, ha deixat clar que el concepte que s’ha de definir és el d’artista quant a professional. Un concepte que va més enllà de la formació que es pugui acreditar i que ha de tenir en compte, també, o especialment, la vàlua de cadascú. El marc legal de què es vol dotar el Principat sobre els artistes ha de suposar un seguit de drets per als artistes però també l’encaix en unes determinades responsabilitats, com ha recordat la ministra. Riva ha explicat que l’informe de Nicolau recull també el fet que hi ha molts ciutadans que fan activitats artístiques i que, molt probablement, no per això podran ser considerats artistes.
L’Estatut de l’Artista ha de suposar la creació d’un règim laboral reconegut que segurament obligarà a modificar diverses normatives; des de la Llei de relacions laborals a la llei de la CASS
“Andorra no és un cas aïllat.” Afirma la ministra, que en el seu treball el consultor contractat per reflexionar sobre la concepció definitòria d’artista, “celebra” aquelles “manifestacions culturals” que una part de la ciutadania du a terme en el seu temps d’oci. Però fins i tot generant una remuneració no es pot considerar professió. Vaja, que s’ha de trobar un punt mig perquè l’artista reconegut com a tal i l’amateur que genera manifestacions artístiques no es facin la competència, menys encara si és deslleial, i en canvi “creïn sinergies”.
L’Estatut de l’Artista ha de suposar la creació d’un règim laboral reconegut que segurament obligarà a modificar diverses normatives. Des de la Llei de relacions laborals a la llei de la CASS, ha vingut a dir la ministra. Fins i tot, si ho considera el legislador, es pot crear una mena de règim secundari per aquells que duguin algunes activitats artístiques semiprofessionals però que no siguin la base de la seva subsistència. Vaja, que en treguin uns quants euros però no prou per viure’n.
Un artista no treballa vuit hores al dia, per exemple. O no té necessàriament un únic centre de treball. En alguns casos treballa de nit, que en altres professions suposaria sí o sí un plus de nocturnitat. En fi, són aspectes que s’hauran de valorar. Però, primer, el que cal, és definir el concepte d’artista. Perquè quan un fill o una filla digui a sa mare o al pare que vol ser artista, progenitors i descendents sàpiguen de què estan parlant. Si volen lectura d’estiu, la ministra Riva els pot oferir la ‘novel·la’ d’en Nicolau. Artistes al Consell.
Comentaris (3)