Escura havia arribat a Kiev tot just aquest dimecres. Hi havia viatjat des de Turquia on amb la selecció femenina d’Ucraïna havien disputat, i guanyat, un torneig internacional. L’alegria s’ha transformat en por. “Avui havíem de volar cap a Barcelona”, ha explicat. No hi ha hagut l’opció.
A primera hora del matí, ha començat l’atac rus. “M’he despertat perquè he escoltat les bombes que, crec, han afectat unes bases militars prop de l’aeroport. Després ja m’ha trucat la meva germana i m’ha dit que això havia començat”, relata. Ràpidament, amb Lluís Cortés, entrenador de l’equip, han començat a moure cables per veure com podien marxar el país. L’avió, amb l’espai aeri tancat, estava clarament descartat.
“Per casualitat, un analista de la selecció masculina és espanyol i el pare treballa a l’ambaixada. Ho hem anat gestionant amb ell, amb Andorra i també amb la Federació”, explica Escura. La solució ha arribat en forma de furgoneta, proporcionada per l’ens esportiu, i per agafar una carretera absolutament saturada. L’objectiu és arribar a la ciutat de Lviv, fronterera amb Polònia.
Sortir de Kiev no ha estat senzill. Les principals carreteres registren un trànsit molt dens de ciutadans que intenten escapar de la capital, més després de saber que les tropes russes estan molt a prop. En tot just sis hores, explicava Cortés a través de missatges a Twitter, havien pogut recórrer tot just 35 quilòmetres dels més de 500 que els separen de deixar enrere la guerra.
Per ara, Escura assegura que “estem tranquils”. Més enllà dels bombardejos escoltats al matí, “ara no veiem res”. Té clar, però, que han de mirar de mantenir la calma. “No ens podem tornar bojos”, apunta. I és que el viatge serà llarg. “No sabem quant de temps ens queda”, apunta.
Comentaris