Una ‘Lucia’ que compleix somnis

“L’ambició del ClàssicAnd i de qualsevol festival de música clàssica és poder tenir una òpera representada, que és l’espectacle complet que uneix la música, amb els cants i la posada en escena”, ha exposat Rechi, avui com a director d’escena del muntatge i alhora coordinador del festival. “Suposa molt d’esforç al darrer i el compliment d’un somni però des de la primera edició que tenia ganes de poder presentar una cosa així”. La carpa que s’ha muntat al Parc Central ho ha fet possible, perquè ha permès encabir tota la gent implicada en el muntatge a més de disposar d’un fossat per l’orquestra, elements que no existeixen a cap teatre del país. “Estic feliç i cansat, però és cansament de satisfacció”, ha remarcat.

I per estrenar-se s’ha optat per una obra “fàcil per al públic”, ‘Lucia di Lammermoor’ de Gaetano Donizetti, perquè el ClàssicAnd pugui contribuir a fer perdre la por d’apropar-se als concerts de música clàssica. “La voluntat del ClàssicAnd és arribar a tots els públic i ‘Lucia’ és un d’aquells títols que encara que no hagis anat mai a l’òpera quan el veus et fascina, t’agrada, entens el que passa i t’arriba directe al cor”. I música en directe amb una de les orquestres més prestigioses d’Europa, la Dresdner Festspielorchester. Un conjunt de músics de diferents teatres europeus que s’ajunten per tocar al Festival de Dresdner i que avui s’haurà tingut el privilegi de sentir aquí. “A més amb instruments originals, per tant, escoltarem l’obra tal i com Donizetti la va concebre”.

“La voluntat del ClàssicAnd és arribar a tots els públic i ‘Lucia’ és un d’aquells títols que encara que no hagis anat mai a l’òpera quan el veus et fascina, t’agrada, entens el que passa i t’arriba directe al cor”, diu Rechi.

La proposta ha convençut. Pràcticament 400 localitats (l’adequació del fossat per l’orquestra redueix en una vuitantena de llocs l’aforament total de al carpa) plenes. No hi han faltat espectadors com el cap de Govern, Xavier Espot, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, autoritats comunals com els cònsols majors d’Andorra la Vella i Ordino, alguns consellers comunals, consellers generals o altres persones vinculades al sector cultural del país. I amb més o menys sorpresa tota una autoritat en la matèria com el tenor Josep Carreras.

A l’escenari “una mena de conte gòtic” amb estil Tim Burton, una producció molt psicològica sobre la bogeria. La protagonista, la Lucia (Elena Sancho), que es veu forçada a casar-se amb un home que no estima perquè a qui realment vol és un enemic de la família. I al costat de Lucia, la seva dama de comanyia, Alisa, interpretada per la mezzosoprano andorrana Maria Soler, que gairebé també complia un somni. “M’ha fet molta il·lusió perquè és a casa i els meus companys, els meus amics i la meva família poden venir a veure-ho”, confessava abans de sortir a l’escenari. “Comparat amb el recital que vaig fer diumenge passat, on estàs tu sol amb altres músics, no hi ha una posada en escena i per tant, em fa molta il·lusió el fet que hi hagi posada en escena i haver d’interpretar un rol durant tres hores i poder cantar amb orquestra és increïble”.

Soler es mostra encantada de poder gaudir d’un festival com el ClàssicAnd, primer de tot perquè pot donar-s’hi a conèixer, però també s’ho mira amb el seu jo força més jove. “Si amb 16 anys m’haguessin dit que podria veure l’Anna Netrebko, hauria dit: ‘mare meva!’”.

Reconeixia que la interpretació que ha hagut de preparar no és fàcil. “És un personatge que està molt enquadrat, que expressa rectitud i pot semblar que no cal actuar gaire, però té molts matisos i s’han de fer veure i això és complicat”, a banda de lligar-ho amb la veu, que requereix d’una bona tècnica perquè se senti bé, i d’estar pendent de les indicacions d’escena. Tota una experiència.

I l’objectiu és repetir òpera de cara al festival de l’any que ve? “Espero que sí, però no només del ClàssicAnd”, ha apuntat Rechi, recordant les iniciatives que ja es fan al país lligades a l’òpera -reconeix el mèrit a Jonaina Salvador- i que en realitat hi ha molts espectadors. “Val la pena apostar i seguir treballant en aquest camí”, conclou.