La consellera general de Terceravia Carine Montaner va demanar la compareixença de Mitjà a la comissió. El ministre va afirmar que "no té cap contracte amb el Govern. Quan jo tenia molt clares les coses ens va assessorar. Tot i que estava molt atabalat amb la seva feina a Catalunya es va mostrar molt empàtic. Va donar suport a la meva opinió i em va servir d’alleugeriment de la responsabilitat d’una decisió tant important".
A principis del mes d'abril, com una de les veus de més pes en l’emergència sanitària pel coronavirus, va proposar un pla per sortir del confinament per a les autoritats espanyoles basat en el pla d'Andorra juntament amb el també investigador andorrà Joel López. En les primeres compareixences de Martínez Benazet just en l'esclat de la crisi i dies posteriors es va citar constantment el nom de Mitjà, de cop i volta va desaparèixer i ningú l'esmenta,m malgrat ser company d'alguns dels promotors del cribratge massiu. Dos mesosi escaig després. i com a Andorra, Mitjà ha passat també a Catalunya de ser una estrella a ser gairebé un xarlatà.
Aquest diumenge ha estat contundent en un llarg fil de Twitter, i ha afirmat, en al·lusió a les autoritats sanitàries, que si els líders polítics li haguessin fet cas "potser (només potser) s'haurien salvat vides". S'ha mostrat sorprès perquè troba que l'ataca gent que abans l'aplaudia. "M'apedreguen els que abans em lloaven", ha afegit. Ha insistit que no incomoda el fet que denunciï la realitat dels nens pobres a l'Àfrica "però sí la realitat de la gestió de la pandèmia". "Ells tenen els megàfons i la inquina. Jo l'entrega i l'evidència científica. Que cadascú jutgi", ha indicat en al·lusió a l'ofensiva contra l'epidemiòleg que han emprès alguns diaris espanyols en una mena de linxament mediàtic.
Me apedrean, los que antes me ensalzaban.
— Oriol Mitjà (@oriolmitja) June 14, 2020
No incomoda que denuncie la realidad de niños pobres en África, pero si la realidad de la gestión de la pandemia.
Ellos tienen los megáfonos y la inquina. Yo la entrega y la evidencia científica.
Cada uno juzgue -hilo#OriolContraGoliat pic.twitter.com/njy5JOq3NR
Va ser un dels primers investigadors a avisar que l’arribada de la Covid-19 suposava un risc molt alt de convertir-se en una epidèmia amb greus conseqüències. Al principi, pocs l’escoltaven, però a mesura que els fets li van anar donant la raó es va convertir en una figura protagonista de la gestió de la pandèmia, assessorant el govern de Quim Torra.
La revista 'Science' va avançar aquest dijous que l’estudi de Mitjà i la campanya 'Jo em corono' no ha aconseguit resultats concloents
Ara bé, les seves alertes van trobar oposició en diversos sectors polítics i mediàtics, sovint amb arguments més ideològics que no pas científics. Ara, després d’acabar el seu estudi amb resultats poc concloents, ha estat el blanc de moltes crítiques. El dijous passat, la revista 'Science' va avançar aquest dijous que l’estudi d’Oriol Mitjà i la campanya 'Jo em corono' no ha aconseguit resultats concloents.
En un article genèric sobre els diferents estudis que s’han fet sobre la hidroxicloroquina, la publicació parla sobre el projecte de Mitjà i l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, que pretenia investigar si el fàrmac podia prevenir la infecció. Els resultats encara no s’han publicat, però, segons 'Science', Mitjà els ha explicat que han analitzat 2.300 persones exposades al virus i no han trobat diferències entre els que van prendre hidroxicloroquina i els que no.
Hidroxicloroquina, és una de les paraules que més debat genera entre la comunitat científica en relació amb el coronavirus. Aquest medicament va omplir titulars i articles als mitjans de comunicació de tot el món després que el president dels Estats Units, Donald Trump anunciés que en prenia com a profilaxi contra la Covid-19 i n'aconsellava el seu consum, tot i les reticències dels experts pels seus efectes secundaris. La polèmica ha continuat i no sembla que es tanquin, almenys durant les pròximes setmanes.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va suspendre els assajos amb hidroxicloroquina després que un estudi publicat a la revista científica 'The Lancet' assegurés que aquest fàrmac augmentava la mortalitat i el risc de malalties cardíaques. L'OMS va fer marxa enrere perquè les conclusions de l'estudi no eren del tot correctes, fins el punt tan dubtosa que diversos autors se n'han retractat. Aquest fàrmac, que ha demostrat eficàcia en la prevenció i el tractament de la malària, així com en determinats casos de sida i ràbia, havia despertat enormes expectatives científiques arreu. Actualment, s'estan fent més de cent estudis al món per avaluar l'efecte antiviral de la hidroxicloroquina.
Comentaris (4)