Llibertat, camí, Consell, Terra!

No eren pocs -tampoc cap acte massiu-, no són pocs, els ciutadans del país que s’acosten al tomb del Consell General per poder-lo visitar. Per poder fer la poc més de mitja hora de visita guiada pel recinte parlamentari. El vell parlament, el nou hemicicle. Per conèixer una mica més la història d’Andorra. Per fer-se fotografies allí on, a l’exterior, segurament estan farts de passar-hi però, per dins, segurament no hi han estat tant. Que si la sala dels passos perduts, que si el despatx del síndic. O la síndica.

Potser la vella cuina o la història que es teixeix en alguns dels magnes tapissos que decoren les parets de la vella casa que fa anys i panys, segles, que esdevingué la seu de la sobirania popular. La que es representa a ‘Terra’, un muntatge estrenat el 2019 i que enguany, amb plena normalitat -i amb el vent fent una mica la guitza, això també-, s’ha escenificat a la plaça del Consell en motiu de les tres dècades de l’aprovació de la Constitució.

Sota la presidència de les síndiques, Roser Suñé i Mertixell Palmitjavila, just en el seu darrer gran acte de legislatura i, potser, fins i tot, d’activitat política en primera fila, un bon grapat de ciutadans han seguit les evolucions dels dansaires lauredians i dels d’Andorra la Vella. Tots plegats seguint els compassos, les notes, que van construir expressament la gent d’El Pont d’Arcalís, uns mestres en l’art de la recuperació de la vella música, de la música de sempre. De les cançons de muntanya.

Es podia gaudir de ‘Terra’ fins i tot fent voleiar la bandera per part d’una de les dansaires convertida en la Constitució. Una Constitució que en el tram extra de la representació han acabat sostenint diversos dels assistents al muntatge. Alguns, espontanis. D’altres, ben significatius. Des d’alguns consellers i conselleres que encara formen part de la permanent a les síndiques esmentades passant pels cònsols de Sant Julià, que en ben poques cites falten. I tampoc no podien faltar a la celebració popular de les tres dècades de Carta Magna.

I amb música i dansa, amb sardanes o fins i tot el concert més formal de l’ONCA al Centre de Congressos, o potser passejant-se pels racons del vell i del nou hemicicle -ja fos en format de visita guiada en català o seguint les instruccions de les audio-guies- passa una jornada festiva. De celebració. De reivindicació dels orígens d’un poble -que els responsables polítics i i institucionals mostren també durant aquest matí a les delegacions diplomàtiques que han vingut fins a Andorra- i de l’evolució d’una societat feudal cap a un Estat modern. Al clam de “llibertat, camí, Consell, Terra!”