Durant molts dies l’exigència de Castro era que a la candidatura hi anessin Barbero i una altra consellera de l’actual majoria que, alhora, presideix el comitè local ‘taronja’, Meritxell Teruel. El ‘forcing’ de Castro i Barbero apunt ha estat de fracturar els demòcrates. De fet, durant el serial lauredià encara pendent d’acabar, hi ha hagut moments que hi havia tres faccions demòcrates diferents que, al seu torn, també promovien candidatures diferents.
El que és clar és que DA, com a partit, té com a màxim referent o com a principal esquer Desperta Laurèdia. I el líder d’aquest moviment ciutadà, Cerni Cairat, també compta com a fonamental el suport demòcrata. I en les darreres hores, després que des del propi Cairat fins a tota la resta de persones i formacions que treballen per a la confecció d’una plataforma conjunta ‘anti-UL’ deixessin clar que no volien Barbero ni Teruel com no volen cap membre de l’actual majoria a la llista, els demòcrates haurien rebaixat les expectatives.
Però Castro i Barbero continuen tossuts i haurien, suposadament, convençut el grup demòcrata. O la consellera de Socials repeteix en un lloc elegible o DA retira el suport a Cairat per liderar la plataforma. En principi, al líder de Desperta Laurèdia no li quedari més remei que embeinar-se la senyora de Castro. Però llavors el risc és que altres formacions, com Liberals o el PS, retirin el seu suport. O imposin certs noms que tampoc eren prou ben vistos, com el de Carmen Sánchez Balletbó.
En tot cas, si no n’hi ha prou amb el projecte i la ideologia. Amb els noms purs i durs. És clar que els secrets d’alcova també compten. Encara que només sigui per posar pressió. Però quina pressió, manoi!
Comentaris (5)