Però esperin. Per molt que digui el fiscal que són coses diferents, Pallardó no està acusat en el cas que va portar a intervenir un banc i manté assegut al banc dels acusades 24 persones i, en canvi, sí que està processat en una altra causa. Per blanqueig de diners. Els mateixos diners que usava en l’operativa que es jutja en el ‘cas BPA’. I en la ‘causa Pallardó’, derivada de la denominada ‘Operació Emperador’ a Espanya, l’empresari està acusat però cap de les 24 persones que són els més dolents del món en el ‘cas BPA’ no està assenyalat com a culpable de res. En fi, un guirigall en el judici dels ‘molts barrets’.
I és que aquesta duplicitat i més de personalitats, de qualitats jurídiques o processals, posa en risc la claredat d’un judici que s’allarga i s’allarga. I en què el fiscal tornarà a fer preguntes a l’aire. Ara, ho ha admès el propi Alfons Alberca, a l’aire de veritat. Perquè Pallardó ja va anunciar que no pensava presentar-se. Que es mostrava disposat a declarar però en un jutjat espanyol. Dies abans ja havia advertit que es negaria a respondre qualsevol pregunta atès que li podia perjudicar la seva causa a Espanya. O la que té a Andorra.
El president del tribunal s’ha referit a l’actitud de Pallardó com la d’aquell que vol “marejar la perdiu” i Alberca ha insistit en què s’obri una causa en contra seva per un delicte de desobediència. El magistrat ha advertit que si Pallardó no fos espanyol, “el faria extradir”, però com que és espanyol i està Espanya, no es pot procedir d’aquesta forma perquè les autoritats espanyoles no lliuren els seus nacionals
Tot i no presentar-se, durant la jornada d’aquest dimecres s’estan llegint les declaracions que ha fet l’empresari en el marc de la instrucció. I es reprodueixen els interrogatoris que es van enregistrar. I tot plegat contra l’opinió de les defenses dels processats, que han deixat constància que si un testimoni no es presenta, no es podia donar lectura de les seves declaracions prèvies. I menys encara en relació amb un testimoni que “ha anat mutant”, en el sentit que ha canviat les manifestacions en funció del vent.
El president del tribunal, Enric Anglada, s’ha referit a l’actitud de Pallardó com la d’aquell que vol “marejar la perdiu” i Alberca ha insistit en què s’obri una causa en contra seva per un delicte de desobediència. El magistrat ha advertit que si Pallardó no fos espanyol, “el faria extradir”, però com que és espanyol i està Espanya, no es pot procedir d’aquesta forma perquè les autoritats espanyoles no lliuren els seus nacionals.
En fi, que contra el parer de les defenses, s’ha procedit a llegir i escoltar les declaracions fetes per Rafael Pallardó. I el tribunal, en el seu moment, ja valorarà l’eficàcia de les mateixes, ha deixat clar Anglada en desestimar les advertències de les defenses. “Estem mutilats, està danyant de mort aquest procediment”, ha arribat a alertar una de les defensores, que ha advertit que “a partir d’ara tothom començarà a interpretar, a divagar, a parlar d’hipòtesis”.
Algunes defenses no han pogut interrogar mai l’empresari durant la instrucció. I tampoc no ho podran fer ara. I tampoc no està clar, han assegurat altres defensors, en quines condicions -si hi va haver pressions o no, per exemple- es van realitzar algunes de les declaracions que es contenen en la causa que, justament, va iniciar-se a partir de les notes d’una agenda d’aquest empresari. D’això, i del ‘notice’ del FinCEN, és clar. Però va ser a partir d’unes manifestacions de Pallardó que es va ordenar la detenció de CEO de BPA Joan Pau Miquel o que es va posar en marxa tota la maquinària per intervenir l’entitat bancària.
Certament, Alberca ha mirat de treure ferro a tot plegat. Ha mirat de fer veure -i és molt complicat d’aconseguir-ho i impossible que el comú dels mortals ho entengui- que una cosa és l’operativa bancària de Pallardó i l’altra l’operativa bancària de BPA amb els diners de Pallardó. O que no té res a veure l’empresonament de Miquel amb el bloc de notes de l’empresari. I el que sí que ha deixat clar el fiscal general és que s’ha garantit el procediment de contradicció que alguns defensors han qüestionat -i n’hi ha que no van acudir als interrogatoris tot i estar degudament citats- i “no hi ha vulneració de dret fonamental ni hi ha cap infracció processal”.
En fi, el judici de les contradiccions, de les coses rares, i de les múltiples personalitats. Jurídicament costa molt d’entendre. Que la ciutadania ho comprengui és missió impossible.
Comentaris (4)