Jazz per a quinze (i Sergi Mas)

Adhesius pels comerços col·laboradors, estovalles per als restaurants, concurs d’aparadors o sorteig d’entrades són quatre de les iniciatives que posa el comú d’Escaldes per promocionar el festival que se celebrarà del 4 a l’11 de juliol amb Andrea Motis o Kyle Eastwood com dos dels intèrprets estrella

Un moment de l'acte-reunió de treball.

Ja els ho asseguro ara: la quarantena edició del Festival de Jazz d’Escaldes, que vol ser el de tota Andorra, tindrà més requesta que la ‘reunió de treball’ muntada pel comú escaldenc per intentar posar el termòmetre entre els empresaris de la parròquia -comerciants i restauradors fonamentalment- per aportar idees, per compartir sinergies, que serveixin per promocionar el certamen que se celebrarà del 4 a l’11 de juliol. Si l’any passat es compta que hi va haver 5.387 assistents al festival, això vol dir que toquen a 360 per cada participant a la reunió de dinamització comercial.

En fi, que això, que tot just han estat quinze els empresaris -sent estrictes no hi han arribat… tretze, catorze- que han acudit a la crida del comú d’Escaldes. Encara bo que hi havia piscolabis, després, i l’amenització de Sergi Mas, abans. Sí, el cap de continguts de Cadena Pirenaica. El periodista-humorista periquito que ja fa un temps que va deixar de sortir al ‘Força Barça’ i va abandonar el paper de Montilla al ‘Polònia’ i va aparèixer per aquestes contrades. 

Avui fent d’introductor, de presentador, de ‘partner’ del conseller de Cultura i Promoció Econòmica, Valentí Closa, i de la dinamitzadora comercial comunal Íngrid Llevet. Tots tres s’han esforçat d’allò més per fer veure la importància que els presents “facin taca d’oli” de la difusió del festival. De la quarantena edició -la tercera des de la plena recuperació- que tindrà en Andrea Motis i Kyle Eastwood -sí, el fill de l’actor Clint Eastwood, com han remarcat Closa i Mas- dues de les principals figures en els concerts de pagament que tenen cita al Prat del Roure.

Els assistents mirant l'espot publicitari del festival, quaranta segons.

En fi, que els dos representants comunals han exposat algunes de les iniciatives per implicar el teixit comercial i restaurador de la parròquia en el festival. Des d’esdevenir establiment amic i poder lluir un adhesiu indicatiu de comerç de prestigi a lluir, els restaurants, estovalles de paper commemoratives del festival. Des de fer paquets amb entrades pel festival a oferir entrar en un sorteig de les mateixes entrades per a aquells que facin compres superiors a 40 euros. I aquí una de les demandes-suggeriments d’un dels pocs assistents a l’acte: que també puguin oferir números per al sorteig els restaurants.

Llevet i Closa, Closa i Llevet, han admès que inicialment no havien previst que els restaurants poguessin oferir als seus clients entrar al sorteig d’entrades, “però tot està obert i ho mirarem”, ha afirmat el conseller, que també ha reconegut que “no sé si tindrem prou cintura” per gestionar l’accés dels restaurants al sorteig. De fet, en un atac més de sinceritat del responsable comunal de Cultura i Promoció Turística -ep, quedi clar, Closa pot fer 50 pòdcast parlant de jazz, com ha dit Sergi Mas, però també parlar a cor obert-, el conseller ha explicar que “anem una miqueta coixos en la comunicació a les xarxes”. Vaja, que “arribem tard”.

En fi, que l’acte, breu, curt, a l’altura del nombre d’assistents, tenia com a objectiu per soroll al tomb del festival de jazz. “El jazz també és això, divertir-se, és cor”, ha remarcat Closa després d’insistir en el fet que és una música oberta a la improvisació i a la llibertat, com la que es vol donar als empresaris perquè s’impliquin en la difusió del certamen. I que en lloc de 15… algun dia puguin ser 15.000. 15.000 els assistents al festival, és clar. I enguany amb un merxandatge una micona més sofisticat que l’any passat. Quaranta festivals prou s’ho valen.