La sala ha escoltat els arguments de la defensa de l’home, ara ja jubilat i de 67 anys, i de la fiscalia. El Tribunal de Corts va imposar quatre anys de presó dels quals, ferms, els catorze mesos i sis dies ja complerts. I una multa que va un pèl més enllà dels 900.000 euros. I és que malgrat condemnar l’home per un delicte major de contraban, el va absoldre de formar part d’una associació il·lícita. El ministeri públic considera que l’home formava part d’un grup organitzat i que se li ha de sumar aquest segon delicte, amb la qual cosa eleva a sis els anys de presó a imposar i reclama la multa ja advertida: l’1,4 milions.
I heus aquí la primera contradicció que adverteix la defensa de l’home: si el delicte d’associació il·lícita no comporta multa econòmica, perquè l’acusació pública pretén increment dita sanció pecuniària? De fet, la defensa qüestiona fins i tot com es va fer la detenció i en demana la nul·litat. I la multa considera que és del tot desproporcionada i que s’hauria de qualificar d’inconstitucional. De fet, durant el judici la defensa va arribar a titllar de “mort civil” el que s’imposaria a un home que només sortir provisionalment de la presó s’ha acollit a la jubilació.
I, justament, que estigués a les portes de plegar, de jubilar-se, és un dels elements que fa servir la defensa per al·legar que el que menys volia l’executiu tabaquer eren problemes. I que podia intuir algunes coses, però que sabent com sabia que el seu client tenia una botiga al Pas, de cap manera podia pensar que la mercaderia que li subministrava anava directament al mercat de contraban. Justament aquí és on la defensa manté que el Tribunal de Corts hauria condemnat el seu patrocinat per lliurar grans quantitats de tabac sense suposadament llicència per fer-ho. Per tant, indica, això hauria de ser una infracció administrativa. Res de penal perquè l’acusat no importava i exportava ell tot solet.
I l’altre gran retret que fa a tot plegat, entre molts d’altres, és que en la relació de fets provats el Tribunal de Corts hauria fet pràcticament un copiar i enganxar d’allò subscrit per la fiscalia en la qualificació provisional. És a dir, cita uns fets però arriba a un resultat diferent a l’indicat pel ministeri públic. I és que, entén la defensa, el Tribunal de Corts hauria fet una millor valoració de la prova practicada durant el judici del que pretén la fiscalia, però que alhora de passar-ho al paper, va escriure bé -al seu entendre- el resultat, però no el camí fet, per fer-ho senzill.
ROLS BEN DETERMINATS
L’acusat va dir en el torn de darrera que “jo mai sabia que les vendes anessin destinades a un altre lloc que no fos la botiga, si no mai no hauria fet el que se m’acusa de fer tenint en compte que quedava un any i escaig per a la jubilació. No hagués tingut cap sentit”. I de fet, aquest home va ser detingut el mateix dia que també es van detenir altres persones. Dues d’elles, el seu client directe i el que li feia de camàlic. Aquests dos darrers van ser condemnats a diversos mesos de presó ferma a través d’un acord de conformitat. I sempre van deixar clar que el venedor no sabia que el tabac anava directe al contraban.
“Sempre he tingut una relació de confiança amb el clients”, ha dit l’acusat en el torn de darrera paraula, insistit que almenys en aquest cas, els client “s’han aprofitat” d’aquella confiança citada. Però res de tot això es creu el ministeri públic, que va exposar durant la vista que els tres intervinents, els tres detinguts, estaven conxorxats i que tothom tenia un rol molt ben definit, amb la qual cosa no només hi ha consumat el delicte major de contraban si no que, també, l’associació il·lícita que el Tribunal de Corts va deixar fora de l’equació però que la fiscalia insisteix en remarcar.
En fi, que la defensa minimitza la qüestió fins a demanar l’anul·lació de tot plegat i l’absolució. En tot cas, i com a pitjor dels mals, que no s’imposi més presó que la ja complerta i es deixi la multa a una quantitat minúscula. De mil euros, va parlar la defensa en una de les peticions subsidiàries. En cas contrari, “difícilment la podria abonar en el que li resta de vida”. El ministeri públic, però, demana més de tot. Perquè, va venir a dir, com en un equip de futbol, el director de la fàbrica sabia quina era la seva posició i com s’havia de coordinar amb els altres dos implicats. Preguntes i respostes que la sala penal del Tribunal Superior haurà de resoldre i donar en la seva sentència.
Comentaris