Una de les necessitats que ha impulsat el desenvolupament d’aquestes plataformes és la dispersió de les fonts jurídiques andorranes. Lleis, reglaments, ordinacions comunals, sentències i consultes vinculants formen part d’un conjunt de documentació que els professionals han de consultar habitualment. José Sansa, advocat, economista i cofundador de Corpus juntament amb l’informàtic Eduard Martínez, explica que precisament aquesta dificultat els va portar a començar a treballar en una eina pròpia el 2024. Després d’un període de desenvolupament intern, la plataforma va sortir al mercat el març d’aquest any.
Corpus va començar funcionant com un connector d’assistents generalistes d’intel·ligència artificial, com Claude, als quals proporcionava accés a fonts del dret andorrà. Recentment, però, l’equip ha llançat Corpus Agent, una plataforma pròpia que permet fer consultes jurídiques, treballar amb documentació i omplir formularis. El canvi, apunta Sansa, també els ha permès millorar el control sobre el tractament de la informació i reduir la dependència d’altres serveis. Actualment, assegura que disposen de més de 40 clients, entre despatxos d’advocats, gestories i grups parlamentaris.

Per al cofundador, el repte no és només reunir la normativa en una mateixa eina, sinó aconseguir que la intel·ligència artificial la interpreti adequadament. “És relativament senzill fer una eina que tingui el coneixement del dret andorrà, però allò realment complicat és que respongui bé”, apunta Sansa. En aquest sentit, destaca la importància de tenir en compte les particularitats de l’ordenament jurídic del Principat, com ara les diferències entre les normes anteriors i posteriors a la Constitució del 1993.
Un altre dels projectes és Argila.ai, impulsat per un equip de professionals del dret i enginyers informàtics andorrans i residents. El soci fundador Ladislau Baró, advocat i assessor fiscal, explica que van començar a desenvolupar la plataforma a principis del 2025 i que durant aquest any l’han obert a proves amb professionals del sector. La seva principal característica és la possibilitat de comprovar les respostes a través dels fragments exactes de les fonts jurídiques que les sustenten.
“Tens una visió constant d’on surt la informació”, explica Baró, que considera especialment important que l’usuari pugui verificar les afirmacions de l’eina sense haver de buscar novament la norma o la resolució corresponent. A diferència d’altres iniciatives centrades exclusivament en el dret del Principat, Argila també incorpora legislació i jurisprudència espanyoles, pensant en els professionals que treballen amb els dos ordenaments.
Segons el seu impulsor, diversos despatxos i gestories ja estan utilitzant la plataforma durant aquesta fase de desenvolupament, que continua incorporant millores a partir de les aportacions dels usuaris. La presentació pública d’Argila està prevista per al dimarts 1 de desembre, al Col·legi d’Advocats d’Andorra, on l’equip farà una demostració del funcionament de la plataforma amb consultes jurídiques reals.

La tercera iniciativa és Jurisprudència.ad, presentada a finals d’octubre i desenvolupada amb la participació de professionals de l’àmbit jurídic i tecnològic. A diferència d’una eina centrada únicament a respondre preguntes, la plataforma busca reunir diverses tasques habituals dels despatxos en un mateix entorn. Un representant del seu equip tècnic explica que la idea és disposar d'una eina transversal que permeti abordar algunes de les feines que més temps requereixen als professionals.
Entre les funcionalitats hi ha un cercador de sentències que relaciona les resolucions amb la normativa que citen, la consulta de legislació andorrana, l’anàlisi de documents propis i la transcripció automatitzada de vistes judicials. La plataforma també incorpora informació del BOPA i un observatori de contractacions públiques i subvencions.

No totes aquestes funcions utilitzen intel·ligència artificial. El cercador de jurisprudència, per exemple, es basa en la classificació i interconnexió de la informació, mentre que les consultes jurídiques disposen d’un assistent d’IA. Segons l’equip, la plataforma registra actualment al voltant de cinquanta usuaris diaris.
LA FIABILITAT I EL SECRET PROFESSIONAL
Les tres iniciatives coincideixen a situar la protecció de la informació i la verificació de les respostes entre les seves prioritats. L’ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit jurídic planteja una dificultat particular. I és que els professionals treballen sovint amb informació confidencial dels clients i qualsevol error en la interpretació d’una norma o en una referència jurisprudencial pot tenir conseqüències importants.
En aquest àmbit, Corpus explica que ha incorporat sistemes per anonimitzar les dades abans que arribin al model d’intel·ligència artificial i que treballa amb un proveïdor europeu amb una política de no-retenció de la informació. Jurisprudència.ad també defensa que utilitza infraestructura i models allotjats a Europa, amb sistemes de xifratge i anonimització de documents. Per la seva banda, Argila assegura que les dades s’allotgen a Europa i treballa per obtenir la certificació de seguretat ISO 27001.








Comentaris