Xavier Cañada, en el seu balanç anual, va posar el tema sobre la taula. Els darrers dies, a més, la formació liderada per Carine Montaner l’ha alimentat amb diferents comunicats i accions públiques, posant el focus sobre els infants que queden en situació irregular en ser portats pels seus pares malgrat que no compleixen les condicions de reagrupament. I a partir d’aquí, s’ha generat un debat durant el qual, ha quedat clar, les postures són divergents. I, també, les formes d’abordar-lo.
Per a Andorra Endavant, el que caldria és evitar aquestes il·legalitats. “Si Andorra mai havia tingut immigració il·legal, ara és una realitat i això no es pot permetre”, ha afirmat la parlamentària Noemí Amador, tot indicant que “no podem acceptar que hi hagi persones vivint fora del marc legal i infants escolaritzats fora del marc de reagrupament”. I aquí és on ha fet servir una expressió que es podria veure propera a certs moviments polítics dels països de l’entorn: “Demanem ordre perquè estimem aquest país i volem una Andorra ordenada”.
La intervenció d’Amador no ha agradat gens el PS. La seva presidenta de bancada, Judith Casal, no s’ha estat de criticar aquest posicionalment. “Crec que en no ser juristes no deuen saber prou. Només cal llegir la Constitució i veure que els tractats internacionals estan per sobre de les lleis i no és acceptable dir que hem de deixar infants desprotegits perquè els seus pares, potser sí que amb un exercici irresponsable, els han fet venir però la canalla no en té cap culpa”, ha comentat. Més enllà d’aquesta referència a AE, la parlamentària canillenca ha posat en relleu que és una situació que “cal resoldre de forma prioritària” i ha apuntat que “demanaríem que no els ho posem tan fàcil per venir i, després, els obliguem a escollir entre treballar o tenir una família”.
És a dir, Casal ha posat el dit a la nafra de l’enduriment de les condicions de reagrupament validat ara fa uns mesos des del Govern. En aquesta direcció també s’ha expressat el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, “Tenim un problema fruit de com s’ha regulat la immigració al país. Hem obert més quotes però al mateix temps pugen les condicions per al reagrupament familiar”, ha recordat, per després fer-se una pregunta: “realment, aquelles famílies que més paguen tenen més dret a estar unides?”. Això ha provocat que hi hagi situacions de “clandestinitat” i “tensió sobre els drets bàsics de les criatures; queda afectat el dret a la salut, a l’oci o l’accés a beques o ajudes socials”, ja que “hi ha por a fer servir els serveis públics per aquesta situació d’irregularitat”.
Per això, des de Concòrdia s’ha proposat que la solució és canviar l’actual model. “Hem d’obrir menys quotes, especialment de residència sense activitat o per compte propi, que estan provocant un creixement de la població massa ràpid i una tensió sobre els recursos. I, en canvi, reduir els requisits econòmics per al reagrupament”, ha assegurat Escalé”, tot defensant que “si volem una societat cohesionada, hem de protegir les famílies, també les dels nouvinguts”.
DEFENSA DEL GOVERN
Des de l’executiu, en canvi, s’ha considerat que tant les afirmacions del Raonador com les d’alguns partits suposen un “alarmisme innecessari”. Entre altres coses pel fet que “no es pot dir que no tenim dades sobre immigració irregular i venir a dir aquí que s’ha incrementat”. A banda, ha recorregut a la “intuïció” i al seu passat com a ministre de Justícia i Interior per afirmar que “aquestes situacions sempre han existit al país” i, per tant, “voler fer creure que abans no n’hi havia és un error i doble si es vol vincular als requisits del reagrupament familiar”.
Dit això, també ha negat que els fills d’aquestes persones siguin tractats de forma diferent pel fet de no estar regularitzats. Al contrari. “Les nostres lleis diuen el que diuen: tots els menors independentment de la seva situació han de tenir accés a les prestacions sanitàries, educatives i socials en igualtat de condicions”, ha afirmat. I, per tant, ha assegurat que “sempre se’ls garantirà l’accés a la sanitat pública i no podem afirmar, perquè seria no fer honor a la realitat, que els invisibilitzem o no els donem accés a prestacions en condicions d’igualtat”.
Al mateix temps, ha tornat a defensar les mesures adoptades pel seu Govern en l’àmbit de la immigració, tant pel que fa a la reducció de quotes com pel que fa a elevar els requisits per optar al reagrupament. “Hi ha d’haver un nivell d’exigència suficient per fer-ho. El manteniment del nucli familiar és important, però no motiu suficient per caure en una laxitud que comporti que aquestes persones acabin en una situació de precarietat”, ha manifestat. I aquí és on ha volgut recordar que “al final, el que no pagui qui reagrupa, ho acabarà pagant l’Estat”.
De forma similar s’ha expressat el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, que ha deixat clar que la sortida, en cap cas, és “regularitzar o normalitzar aquests infants per la via del fet i vulnerant la nostra legislació”. Al mateix temps, però, deixa clar que “no queden desemparats; tenen garantida la cobertura social i sanitària i se’ls protegeix”.
RETRETS ‘TARONGES’ AL RAONADOR
El debat, però, no s’ha quedat únicament en aquest punt de l’informe de Cañada. També ha abordat altres crítiques fetes en el primer balanç al capdavant de la institució, algunes de les quals, ha quedat clar, no han caigut gaire bé ni entre els consellers generals de la majoria ni entre el mateix Govern. És el cas de la valoració sobre la situació a la presó. Per exemple, la ministra de Justícia i Interior, Esther Molné, no ha amagat que li ha dolgut que es parlés del nombre d’hores que els interns passen a la cel·la. “L’afirmació és simplista. No és cert que estiguin tant de temps a dins”, ha assegurat. Així ha negat que “em posi a la defensiva”, però ha explicat que “pensem que s’està donant en alguns moments una imatge molt dolenta del centre i no és així; malgrat que hi ha aspectes millorables, crec que la situació, en línies generals, és correcta”.
Justament, sobre aquests punts que tenen marge de correcció, Molné ha avançat la voluntat d’impulsar ja alguns canvis, fins i tot abans de tenir l’informe extern encarregat. “Són aspectes evidents i entenem que no cal esperar”, ha indicat. De fet, sobre aquestes mesures, la ministra preveu donar-ne explicacions en una propera compareixença que s’ha demanat, com ha revelat Judith Casal, des de la comissió parlamentària de Justícia i Interior.
Un altre aspecte de l’informe que s’ha posat sobre la taula ha estat el cas dels menors institucionalitzats. És a dir, els que queden sota la tutela de l’Estat si s’entén que els seus progenitors no poden tenir-ne cura de forma adequada. El mateix Espot, recordant la seva experiència prèvia com a batlle i al ministeri, ha remarcat que quan es pren una decisió d’aquest tipus “es fa realment com a darrera ràtio, perquè hi ha mancances molt greus i constatades reiteradament i després d’haver fet un pla de treball per mirar de revertir la situació i que no hagi estat possible; crec que els batlles prenen les decisions de forma argumentada”.
Ara bé, també ha reconegut que, després, aquesta institucionalització sí que s’allarga en excés. “A vegades tenim una visió excessivament biologista. Per arribar a la retirada de la pàtria potestat i que el nen pugui ser adoptat, passen molts anys”, ha apuntat. Per això, admet que “hem de fer una reflexió, però de forma pausada i prudent, posant tots els interessos sobre la taula, perquè també hi ha uns drets dels progenitors que s’han de respectar”.
Fotografies: Sergi Pérez / Consell General
Comentaris (12)