El Tribunal Constitucional considera que aquesta decisió del Superior constitueix un canvi jurisprudencial que ha de ser degudament motivat, justificat. I, per tant, anul·la la sentència d’un cas iniciat el febrer del 2024 amb la demanda de resolució de contracte d’arrendament que va fer un propietari als seus dos llogaters. Un va acceptar la petició. Però l’altre s’hi va acabar oposant.
La Batllia va desestimar la pretensió de l’amo de l’immoble, però el Superior va considerar que deixant clar que no es volia animals de cap mena, n’hi havia prou el fet que hi hagués hagut un gosset per deixar sense efecte el contracte
Pel mig hi havia un suposat incompliment: els llogaters tenien un petit gos i el propietari no en volia. A més a més, l’amo del pis considerava que l’animal causava molèsties i desperfectes a l’immoble. Però res d’això no va valorar el Superior, que va estimar el recurs del propietari -la Batllia havia desestimat inicialment la petició de trencar el contracte- donant per bona, únicament, la negativa de l’amo a voler gossos al domicili.
Per aquest motiu la llogatera que es va oposar a la mesura va plantejar un recurs d’empara al Constitucional. Cert és que, pel mig, els llogaters en qüestió han deixat el pis i el propietari venia a dir que no havent objecte ja de discussió perquè els arrendataris havien marxat, que es podia deixar estar tot plegat. Però el Constitucional entén que no. Que el cas s’havia de valorar i decidir sobre el fons.
D’entrada, perquè per molt que haguessin marxat els llogaters, si el comportament del gos va causar algun desperfecte, doncs potser calia que els seus amos se’n fessin càrrec. I, després, perquè hi havia un canvi jurisprudencial per part de la sala. I és que fins i tot la fiscalia recorda que, fins ara, el simple fet de tenir un gos no podia suposar la ruptura del contracte. Que calia justificar, a més a més, que dit animal causava perjudicis.
DECISIÓ
El Constitucional tomba la sentència del Superior i l’obliga a refer la sentència. “La doctrina de la decisió recorreguda elimina el requisit de l’exigència de desperfectes o de molèsties efectuades pels animals domèstics, perquè no es conceptua la tinença d’animals com a una infracció accessòria. Però aquesta conseqüència no es troba suficientment motivada”, manté l’Alt tribunal en el fonament jurídic clau de la seva resolució. I segueix.
“Que no existeixi aquiescència de l’arrendador significava, segons la línia jurisprudencial de la sala civil, que la prohibició de tenir animals comportaria una infracció rellevant i que donaria lloc a la resolució del contracte d’arrendament, no per si sola, sinó si es produïen molèsties o desperfectes”
“Que no existeixi aquiescència de l’arrendador significava, segons la línia jurisprudencial de la sala civil, que la prohibició de tenir animals comportaria una infracció rellevant i que donaria lloc a la resolució del contracte d’arrendament, no per si sola, sinó si es produïen molèsties o desperfectes”, diu la sentència. En aquest cas, “no s’analitza l’existència d’aquestes, sinó que es considera irrellevant, perquè la tinença d’animals no és una infracció accessòria, sinó que forma part del nucli del consentiment contractual”.
I és que la sala civil “elimina una de les dues exigències de la doctrina jurisprudencial anterior, com així ho posa en relleu el ministeri fiscal en el seu elaborat informe, sense facilitar els arguments que recolzin aquest canvi. Així, no s’explicita les raons per les quals en aquest cas la prohibició de tenir animals conforma el nucli essencial del consentiment, atès que aquesta prohibició en el contracte no és autònoma, ni destacada especialment, sinó que es troba junt a altres prohibicions imposades, previstes en el pacte onze, i que admeten la dispensa de l’arrendador”.
Davant de tot plegat, i del fet que “no s’han explicitat les raons per les quals la prohibició de la tinença d’animals conformaria una causa de resolució derivada d’un incompliment essencial, modificant la jurisprudència anterior que requeria la prova de molèsties o de danys, i, per tant, atès que s’ha eliminat un dels condicionants de la doctrina jurisprudencial que possibilitava el manteniment de la relació si aquestes molèsties o desperfectes no existien, la motivació de la Sala Civil és insuficient per justificar el canvi produït”.
Amb això ja queda clar que el Constitucional estimarà el recurs del llogater que li va plantejar el cas. Però encara s’hi afegeix: “Al mateix temps el fet que no s’expliquen les raons per les quals, la sola tinença d’un animal de companyia genera un incompliment essencial de la relació arrendatícia, que no requereix del judici de proporcionalitat que es conté en la jurisprudència anterior, incideix també en una fractura lògica en el raonament, la qual deriva en l’estimació del recurs per un dèficit de motivació.”
Comentaris (5)