El consell de comú lauredià ha aprovat un suplement de crèdit per poder continuar esterilitzant les colònies de gats que hi ha per la parròquia. S’ha fet feina en una seixantena de casos aquest any. Però al comú es compta que n’hi ha, pels carrers, almenys uns tres-cents. S’ha fet tanta feina, ha explicat el cònsol major, Cerni Cairat, que la partida inicial de 10.000 euros ja s’ha esgotat i ara s’injectaran 10.000 euros per poder treballar en aquest àmbit. Un millor control de les colònies suposa menys insalubritat pels carrers. O aquesta és la percepció que hi ha. I la voluntat és posar ordre per fer la parròquia més neta.
I parlant de gats, i donant suport a la iniciativa, el conseller de la minoria Josep Majoral ha posat de relleu l’altra problemàtica. La dels coloms. “Tant els gats com els coloms són una problemàtica a la qual cal posar remei sí o sí. Cal posar-ho solució no només per la neteja, si no també pel control de les colònies”, ha esmentat l’excònsol. I el seu successor no només li ha agafat el guant si no que ha explicat que ja s’està fent feina. De fet, pels coloms, per exemple, s’està en mans d’experts que decideixen quines accions du a terme.
Majoria i minoria estan completament alineats en la qüestió i s’ha dotat de més recursos el departament de Medi Ambient perquè, entre altres coses, puguin fer més esforços en ‘l’atac’ de plagues
El conseller de Medi Ambient, Gerard Martínez, ha deixat clar, quant als coloms, que “s’estan fent captures, però a mesura que es fan captures, com que es tracta d’una espècie que s’autoregula, van criant més” per tal de seguir amb un volum d’individus equivalent. D’aquí que “tenim un projecte en ment” i que passa, amb el suport tècnic necessari, ha explicat Cairat, i de forma compartida, que no vol dir coordinada, tant amb altres parròquies com amb el Govern, de mirar d’unificar totes les aus en alguns petits punts de la parròquia on se’ls doni menjar i se’ls pugui capturar quan escaigui i tenir-los controlats.
El que de totes totes es pretén és “no fer el problema més gran” i sí posar en marxa “un pla que no es resoldrà amb una sola acció” i que ha de permetre fer veure resultats “durant els propers anys”. Un pas fonamental és “educar” la ciutadania i fer-li entendre que ha de cooperar amb l’administració en determinades qüestions. “Hem d’establir una guia” d’actuació i comportament. I qui vulgui donar menjar als animals, especialment als gats, ho podrà fer. “Però ho haurà de fer seguint allò que li digui el comú” i que quedarà establert en l’ordinació d’higiene pública.
L’objectiu és que colònies de gats i de coloms estiguin molt més controlades. Que estiguin aïllades en determinats punts on es pugui fer el seguiment i que no s’hagi d’estar pendent de forma constant i a tota la parròquia de la brutícia que poden generar aquests animals “i altres plagues”. En fi, que a Sant Julià, diu el cònsol, volen ser “més seriosos, eficaços i executors”. I això també comportarà revisar el catàleg de sancions. No per endurir-les, que una mica potser també, si no per adaptar-les a la nova manera fer. Que no siguin sancions de merda. O potser sí.
Comentaris (7)