La guàrdia civil, el Tresor americà i la ‘desactivació’ de la BPA

El comandament de l’institut armat espanyol Basilio Sánchez va admetre ja al 2016 que una investigació del cos militar va ser la base de la ‘notice’ del FinCEN contra l’entitat bancària andorrana

Comentaris

Que els cossos policials espanyols i el departament del Tresor americà, del qual depèn el FinCEN, mantenien contacte i que la informació dels primers, passada pel sedàs dels segons, va suposar “la desactivació de la BPA” se sap almenys judicialment des del 2016, gairebé dos anys abans que s’iniciés el judici de la causa general del ‘cas BPA’ i encara molt abans que siguin molt clares les evidències de la ‘policia patriòtica’ espanyola i el fet que el banc andorrà va ser una víctima col·lateral de la denominada ‘Operació Catalunya’.

Un comandament de la guàrdia civil que liderava una investigació relacionada amb el conegut ‘cas Petrov’ va admetre davant d’un jutjat d’instrucció de Madrid, arran de la querella presentada per un responsable intermedi de BPA processat en la causa general per formar part d’alguns dels comitès de prevenció de blanqueig de l’entitat bancària, que el Tresor americà “porta un procediment contra BPA en base inicialment recopilades” per l’equip de guàrdies civils que liderava el querellat, que tenia el nom operatiu d’Alfonso Ruiz.

Alfonso Ruiz, però, va resultar ser Basilio Sánchez Portillo, un integrant del cos ara de 42 anys que almenys al 2016 tenia unes perspectives de futur molt bones. Fill d’un coronel de la guàrdia civil del mateix nom que per aquelles èpoques es va acabar jubilant com a màxim responsable de l’institut militar a les Illes Balears. Basilio Sánchez, el fill, va aparèixer sense que se n’oferissin ni imatges del rostre ni el nom oficial, en un programa de Tele5 poc després de l’esclat del ‘cas BPA’. En certa manera, explicava la vinculació del banc amb suposades màfies russes.

Durant el programa també es van oferir unes transcripcions d’unes converses telefòniques tretes de context que danyaven la imatge i la professionalitat de l’empleat de BPA, que per això és va querellar contra el guàrdia civil, al·legant que era ell qui havia filtrat de manera interessada aquelles converses telefòniques ‘manipulades’. Basilio va negar que fos el ‘filtrador’. Va explicar que la unitat que liderava era força àmplia. I que les manifestacions en concret també estaven a l’abast de les autoritats policials andorranes.

basilio
Basilio Sánchez Portillo.

El guàrdia civil Sánchez va explicar, doncs, que tot i estar ell autoritzat a aparèixer al programa televisiu fent les explicacions pertinents, que en cap cas va filtrar res més que no fossin les seves pròpies declaracions. Ara bé, a parer seu, que la BPA acabés desactivada, terme que usa el comandament de l’institut armat, seria en gran part mèrit de a guàrdia civil si es té en compte allò que va declarar davant un jutjat d’instrucció de Plaza Castilla, a Madrid.

El guàrdia civil explica que en base a una investigació dirigida pel jutjat central d’instrucció de l’Audiència nacional espanyola es va anar a parar a BPA. I “en base a les seves investigacions -diu la transcripció de la declaració a la qual ha tingut accés l’Altaveu- amb les informacions obtingudes per la cooperació internacional, es té notícia que el Tresor americà porta un procediment contra BPA en base inicialment a les informacions recollides per l’equip que dirigeix el declarant i posteriorment per informacions d’altres mitjans”.

I hi afegeix encara que “aquest procediment va culminar amb la desactivació de la BPA, que tot això va sortir a la premsa. Que aquests fets van originar també un procediment judicial posteriorment a Andorra. Que reitera que l’origen de tot això és la investigació de la guàrdia civil”. És a dir, que entre la guàrdia civil per un cantó, la ‘policia patriòtica’ per un altre i alguna que altra connexió amb l’FBI es va generar un caldo de cultiu que va portar a la crisi de BPA. A tancar-la.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending