‘Furtivisme audiovisual’ versus gall fer

Els banders i els integrants de la unitat de fauna del departament de medi natural se centren en la vigilància i seguiment dels galls de bosc en un moment especialment sensible -època de reproducció- i que cal protegir-los dels ulls dels curiosos

És època de reproducció. Moment en què els cantaders prenen tot el seu protagonisme, assoleixen el seu esplendor. Els banders i els integrants de la unitat de fauna del departament de medi natural del ministeri de Medi Ambient se centren aquests dies en la vigilància, seguiment i recomptes -lleugers, sense posar pressió- d’aquells llocs on saben que hi ha galls de bosc, galls fers. Més enllà de guaitar l’estat de l’espècie, protegida, els especialistes en fauna també vetllen perquè els tafaners no alterin la vida d’unes aus que poden brindar, ara, un veritable espectacle de color i so.

El ‘furtivisme audiovisual’ és la més gran amenaça que pateixen actualment els galls de bosc, segons que ha explicat el director dels banders, Ferran Teixidó. Sempre hi ha qui pretén captar per a ell mateix o per a on sigui els galls en plena apoteosi. Desplegant tot el seu plomatge, fent notar el seu cant. La llei ho prohibeix o, com a mínim, ho regula. Es tracta d’una espècie amenaçada i d’un moment molt sensible. El de la reproducció. Per tant, no es pot molestar massa els animals en qüestió.

No vol dir que sigui impossible captar imatges dels galls. Però han de ser els experts qui acompanyin els interessats autoritzats. Els cantaders gairebé sempre són els mateixos. Els banders i els experts de medi natural no sotmeten els indrets a la pressió d’altres èpoques. A través dels excrements o de les petjades n’hi ha prou per saber, més o menys, si la cabana de galls fers es manté estable o ha sofert alguna incidència. És l’únic que compta. Per ara, l’estabilitat està garantida.

 

Sobre els galls fers al país hi ha molta literatura. D’aquí que hores d’ara no es prevegin grans estudis. Saber l’estat de la cabana i comprovar que els cantaders es mantenen on eren per assegurar que si mai es fa alguna intervenció a la muntanya -la construcció d’una pista d’esquí, per exemple-, aquesta no afecti l’espècie. Els galls de bosc -molt més fàcils de divisar que les gallines- busques sempre zones obagues i a límit de bosc. D’aquí que els cantaders -així s’anomenen les zones on els galls flirtegen, exposen tot el seu potencial, s’exhibeixen- se situïn, tots, entre els 2.100 i els 2.300 metres d’altura.

Els ‘controls’ que s’han fet fins ara no han permès veure res d’anormal. Sortosament. No és anormal, per exemple, que en les seves baralles per aconseguir ‘convèncer’ les femelles, els galls es facin lesions importants. Vaja, que no tot és estendre les ales i deixar anar el pap en forma de cant. Les picades i les urpades estan a l’ordre del dia. I això també atrau als furtius de la càmera. El ‘furtivisme audiovisual’ del qual cal protegir els galls fers.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.