Flamenc i jazz sense egos

“El ‘yoísmo’ se tiene que acabar”. La sentència l’ha dictada el guitarrista flamenc José Fernández Torres, arxiconegut com a Tomatito. I ho ha fet després d’una hora de concert al costat de Michel Camilo. Dos genis que apliquen al peu de la lletra la recomanació. Virtuosos com ningú, són capaços de posar el millor del piano i la guitarra, i del flamenc, el jazz i la música llatina sobre l’escenari sense egos, sense fer-se ombra. El concert esdevé un diàleg constant entre piano i guitarra. Un ara tu, ara jo. Cadascú fent el que millor sap fer i generant una simbiosi que atrapa i que ha arrencat aplaudiments i ovacions a gairebé cada peça.

L’admiració conjunta es fa evident, fins i tot, quan Tomatito toca sol i Camilo es recolza sobre el piano, tanca els ulls, i es limita a escoltar. La prova més sòlida del que confessava l’andalús a mig concert: “Ens divertim molt. Jo tinc el meu flamenc, ell el piano i el jazz, però quan ens ajuntem ja no és només feina, és passar-nos-ho bé”. Una complicitat que es veu també, en les mirades constants que es traslladen mentre interpreten. Un pendent de l’altre perquè tot lligui.

Segurament no es podria esperar menys de 30 anys de camí conjunt. I el concert escaldenc ha estat un repàs de peces especials per un i altre, però arreglades a la seva manera. La posada en escena i tret de sortida de la gira del quart i, fins al moment, últim disc conjunt: ‘Spain Forever Again’. Arrencant amb ‘Libertango’ i ‘Alfonsina y el mar’ per continuar amb una ‘bulería’ que posa la pell de gallina a qualsevol, ‘A mi niño José’, cançó que el guitarrista va voler dedicar al seu fill acabat de néixer. No hi han faltat tampoc ‘Antonia’ o ‘Mambo influenciado’, que ha fet volar els dits de Camilo per les tecles del piano i que ha rebut com a recompensa una gran ovació del públic. I després del ritme nostàlgia amb ‘Remembrance’, per continuar amb ‘La vacilona’ i ‘Leyenda del tiempo’, peça de Camaron de la Isla i amb la qual Tomatito li fa el seu particular homenatge. Hi poden afegir altres èxits com ‘Armandos’s rhumba’, ‘La fiesta’ o ‘Spain’, tots interpretats amb la mateixa passió i fent les delícies de tots els que han omplert la sala.

Michel Camilo i Tomatito han culminat un cap de setmana de jazz al Prat del Roure que es tanca amb nota altíssima. Llàstima de la pluja que ha fet la guitza a la majoria d’actuacions gratuïtes previstes a la plaça Coprínceps per a cada tarda. I si s’ho han perdut, difícilment podran recuperar les vivències del quatre tòtems que han passat per l’escenari des de dijous, però el jazz encara allarga mitja setmana més. No s’ho pensin dues vegades. Fins i tot si són dels que creuen que és un gènere que no va amb ells, deixin-se sorprendre. Els ho diu algú que ja ho ha provat i l’experiència ha sigut d’allò més reeixida.