El BOPA té publicades múltiples cerques per notificar-li deutes, resolucions judicials i tantes i tantes altres coses. Els edictes en qüestió estan publicats al seu nom. Però ella sovint ‘treballa’ amb identitats ‘prestades’. Suplanta tanta gent com pot. A Vigo estava treballant en un establiment amb una identitat falsa i per això se la va acabar detenint. A més, per la posició que ocupava en el seu lloc de treball tenia accés a dades del personal. Per tant, podia ‘xuclar’ més dades per fer-les servir en ulteriors ocasions.
A Andorra ja havia fet servir aquesta tàctica. De fet, va estar fent el procés de selecció del personal d’un dels grans, grandíssims centres comercials que hi ha al país, de fet, a l’entrada del país venint per Espanya, i ja ho va fer amb identitats que no es corresponia a la seva. De fet, formava part del departament de recursos humans d’un dels centres comercials més potents del país i a banda de fer les mil i una en seleccionar el personal per a un altre dels centres de treball, també havia protagonitzat algun que altre frau.
D’estafes, ja s’ha dit, també n’ha protagonitzat qui sap les. Hi té la mà trencada. Un bon dia va adquirir un vehicle, el va posar a nom seu i va manegar un préstec, el finançament del cotxe, vaja, a nom d’una exparella. I au, el merder per aquest. De fet, la darrera vegada que se la va detenir, a Andorra, va ser el novembre del 2024. Justament, un noi a qui havia enredat i que sabia que la dona inicialment havia estat expulsada del país, la va reconèixer pels volts de l’estació de busos.
Va formar part del departament de recursos humans d’un dels centres comercials més potents del país, on hauria fet servir identitats falses i hauria maquinat alguna que altra estafa que li va valdre un acomiadament fulminant
Sabedora que havia estat descoberta, va accelerar el pas. El jove que l’havia localitzat va avisar la policia i la va començar a perseguir. La persecució la van veure altres vianants i, pensant que l’home era l’agressor i la dona, la potencial víctima, també van alertar la policia. Total, que un parell de patrulles es van mobilitzar pel carrer Doctor Vilanova i el carrer Prat de la Creu. Els dos protagonistes d’aquesta història van ser controlats al tomb de la rotonda de Govern. Allí es va desfer l’embolic.
El noi només perseguia la dona que anteriorment l’havia entabanat. I la dona, una vegada més, va evidenciar que havia fet de les seves. Es va identificar amb un document falsejat i es va poder saber que la nit abans s’havia allotjat en un hotel fent servir aquesta identitat que no era la real. Se la va detenir i es va mirar si tenia res pendent. Oi tant que tenia coses. Se la va posar a disposició judicial i se la condemnar per la via ràpida. Pena condicional i altre cop expulsió. Després vindrien nous dossiers i la demanda autoritzada per la Justícia andorrana de tornar-la a detenir.
Quan els darrers dies de gener se la va enxampar a Vigo, se la va detenir pel comportament delictiu protagonitzat a la ciutat gallega. Però quan els agents de la policia nacional espanyola que la van anar fitxar van posar la seva identitat real a les bases de dades, van aparèixer fins a vuit requisitòries pendents a l’Estat espanyol i una ordre internacional de detenció i extradició dictada per la Justícia andorrana. Realment, un currículum d’allò més ‘brillant’.
Se la va posar a disposició judicial el dissabte 31 de gener en un jutjat de Vigo per tal que respongués per les causes pendents a l’Estat espanyol. Segons fonts judicials, en tots els casos es demanava localitzar-la i prendre-li declaració per mirar d’indagar per alguna de les mil i una malifetes que hagués pogut fer arreu. Jaca, Reus, Lleida… però cap jutjat reclamava el seu empresonament. Per la causa oberta a Vigo també se l’ha alliberat provisionalment en espera que el cas s’assigni al jutjat d’instrucció que pertoqui.
Des del mateix tribunal de Vigo va respondre per videoconferència davant d’un jutjat central d’instrucció de l’Audiència nacional espanyola, que és la jurisdicció que entén d’extradicions com la sol·liciada per Andorra. Certament, però, la professional de les falsedats i les estafes és espanyola. Que sí, que s’ha passat molts anys a Andorra fent les mil i una. Però és nacional espanyola i un país no sol entregar els seus nacionals a no ser que el delicte comès sigui molt molt greu. I són moltes les històries protagonitzades. Però en el rànquing penal, són considerades de segona fila. Per molt que sigui una delinqüent en tota regla. Falsa per naturalesa.
Comentaris (1)