No se sap pas quin serà el futur d’aquesta escultura que els promotors d’Aigües d’Arinsal -els empresaris Antoni Ubach i Josep Miño- van encomanar el 1989 a l’artista lauredià Sergi Mas. Però el primer pas era salvar-lo de les cendres. I això ja està garantit tal i com va avançar l’Altaveu. És una heroïcitat anònima més dels cònsols, que han admès que la iniciativa va ser seva més per insistència periodística que no pas per voluntat pròpia. Sansa prefereix ser executiva a esdevenir decorativa, figurativa. Per figura, la de bronze. La de Mas, en Sergi.
Quan s’escaigui, ja es decidirà la futura ubicació de l’escultura que es va fondre a Reus i que té un germà petit a Bixessarri. I tenia una mena d’embolcall en forma de mosaic a les parets de les oficines de la fàbrica. Tot fa pensar que com la immensa majoria de les naus del complex, se n’ha anat en orris. ¿Però i si també hi hagués hagut un cop de sort i el mural pintat també per Sergi Mas estigués salvat? Ara mateix no sembla evident. Però els cònsols també entomen la missió. I quina missió. Salvar, com a mínim, testimonis d’una època, d’un projecte. D’un dels pocs símbols industrials de l’Andorra contemporània.
Comentaris (1)