Després de mesos mantenint el secret, ara ja ho pot airejar als quatre vents. De fet, aquells que no en tenien ni idea i el dia 31 passat es van quedar enganxats a la tele com a millor opció, seguint la programació d’RTVE, si va estar pendent de ‘La casa de la música’, la producció d’‘Aralar’ va ser una de les grans apostes. I en ella hi intervenia Correia. Clar, Amaia era la gran protagonista. L’alquimista de la cançó. Però els coristes, un grup d’estudiants del grau superior de música, hi jugaven un important paper.
“Jo estic estudiant al Taller de Músics des del setembre. I ells allà tenen el cor de veus que gira amb l’Amaia. Fan totes les gires amb ella. I, a part, també es feia aquest vídeo per a RTVE que en aquell moment no es podia dir, era molt secret. I em van comentar si jo volia participar-hi i jo vaig dir que sí, que moltes gràcies per comptar amb mi, i que hi participaria al 100%, en el que calgués”, explica la laurediana, que dona més detalls de tot plegat. “Ho vam gravar el diumenge 21 de desembre al monestir d’Iratxe”, a Navarra, és clar, que la terra tiba i Navarra tiba a Amaia.
“És un monestir molt gran. Molt xulo, molt xulo, molt xulo. Vam estar gravant pràcticament tot el dia fins a la una de la matinada. Vam estar moltes hores allà i quan vam entrar al lloc on es gravava, tot va ser impressionant”, hi afegeix Eugenia, que continua encara: “Hi havia tot ple de càmeres, una producció increïble, una de músics increïbles, molta quantitat a nivell de músics, molts músics i molt nivell. I vaig al·lucinar amb la producció i amb les idees que ells tenien allà i com ho van fer”. Correia es va haver d’estudiar “la meva veu i la coreografia. Adaptar-nos tots una mica al que feien els altres. Va ser una producció increïble.”
IL·LUSIÓ ‘FLIPANT’
“Ens ho vam passar superbé. Feia bastant fred, això sí. Anàvem amb mantes que ens deixava la producció i va ser una experiència inoblidable, d'un dia, però súper a tope. Molt, molt, molt a tope, la veritat. Va ser una experiència molt bona”, posa en relleu una Eugenia que remarca que “per fi pots veure com funcionen les coses darrere de la càmera perquè quan les veus des de la tele, potser et sembla un vídeo de tres minuts o de quatre minuts, però no t’imagines el que pot haver-hi darrere. I quan fas part d'aquestes produccions, ja et pots arribar a imaginar com funciona la història. Hi ha moltíssima feina darrere i la veritat és que va ser tot un plaer i molt ‘guai’.”
I, és clar també, el compliment d’un somni. “Clar, jo a ella la venia escoltant des que va sortir d'OT. Des del 2017, que jo tenia 12 anys. Clar, una nena amb 12 anys no s’imagina que quan en tindrà 20 farà part de tota aquesta producció. I em va fer una il·lusió tremenda.” “Era com que hi era però sense ser-hi. Em feia tanta il·lusió I estava tan ‘flipant’ que jo, aquell dia, no era capaç de discernir la realitat de la ficció”, explica la jove música. I per què no discernia realitat de ficció? “Perquè és un somni que tu has complert però que, en aquell moment, t’estàs deixant portar per tantes emocions alhora que és una bestiesa.” El somni al sarró i al cor. Al cor de l’Amaia.
Comentaris