Un estiu etern amagat entre poemes

L’escriptora, i Secretària General del Govern, Ester Fenoll, ha presentat el seu darrer llibre, publicat amb l’editorial Aloma i amb un pròleg de Guillermo Cervera

Feia deu anys que l’Ester Fenoll no es retrobava amb el seu vessant més poètic. Mai l’ha deixat de banda, sempre l’acompanya allà on ha anat. A principis del 2021 es va trobar amb un recull, nascut d’experiències i vivències, de l’alegria, la il·lusió, i la tragèdia, de persones que ja no hi són i de vacances. Així es va presentar a l’editorial Aloma, on la Montse Cardelús ho va rebre com un “estímul engrescador”. Així s’ha presentat també aquest dimarts al Museu Carmen Thyssen, on Fenoll ha destapat una mica del que guarden les pàgines de ‘Verano en la recámara”.

“Sempre que acaba l’estiu, penso que no sobreviuré”, assegura Fenoll. Per això, va decidir guardar-se una mica de la seva estació preferida de l’any. La va amagar entre versos, dintre dels aproximadament 80 poemes que té el seu darrer llibre. El procés per crear aquest recull ha estat de deu anys, des del 2011, fins al 2021. No es va començar amb propòsit, sinó com a necessitat. “Em passo el dia amb el telèfon a la mà, fent apunts”, explica l’escriptora. A més, apunta que “deu anys donen per molt, com a experiència i com a maduresa”, i això es veu reflectit a les línies, que també mostren experiències alegres, tristes, i també una mica de drama, “sóc molt dramàtica, m’agrada crear situacions molt tràgiques, per explorar la textura que crea aquest sentiment”.

Però ‘Verano en la recámara’ és també un recull de records. D’homenatges al seu pare, al Gabriel Garcia Márquez i a altres persones que ja no hi són, però que porten bones sensacions quan se’ls fa memòria. També, i principalment, de l’estiu i la infantesa, “són pàtries a les que m’agrada tornar”. De platja, amics i família, del conjunt necessari per treure-ho del bagul quan l’hivern li fa la guitza i sembla que no acaba mai. Estan escrits en castellà, no per elecció, assegura Fenoll, “sinó perquè em brolla així, però això no vol dir que en algun moment torni a escriure en català”.

IMG 5565
La Montse Cardelús, l'Ester Fenoll i el Guillermo Cervera amb una còpia del llibre.

El Guillermo Cervera, autor del pròleg del llibre, assegura que li va fer una mica d’espant, en un inici. “N’he fet per a llibres d’art, per a exposicions, però per un poemari em va generar una gran responsabilitat, i més sabent que hi ha una amistat i no volia que es perdés”, ha explicat. Tot i això, sembla que després de llegir-lo, “la connexió va ser tan bèstia que les paraules van sortir soles”. En aquest sentit, Cardelús ha afirmat que es tracta “de poemes plens de vida, de tendresa i sensibilitat”, que quan es llegeixen, “s’entra en una platja d’emocions”. Per aquest motiu, l’editora ha apuntat que “aquest llibre ha estat ple d’il·lusions i pocs dubtes i incerteses, ha estat un camí rodat que fa baixada”.

“La seva forma de pintar s’entén molt bé amb els meus poemes, que sempre busquen ser una mica despullats”

Per poder aconseguir una obra coral, que arribi al lector de moltes i diverses maneres, s’ha comptat amb el Perico Pastor, que ha il·lustrat els textos. “La seva forma de pintar s’entén molt bé amb els meus poemes, que sempre busquen ser una mica despullats”, ha explicat Fenoll. “Difícilment s’hagués pogut trobar un artista amb la sintonia necessària per acompanyar l’Ester”, ha apuntat Cardelús. Però sembla que Pastor ha estat a l’altura de les expectatives, que, després de llegir el llibre, va aconseguir reflectir tot el que es buscava a les paraules de l’escriptora. Un exemple és la portada, “que reflecteix molt un estiu, hi trobem bastants tòpics, i la lletra és seva”.

Malgrat tot aquest conjunt d’emocions, el llibre arriba en una situació complicada, on la pandèmia no deixa fer-ne una presentació per al públic general. “Tot sembla una mica més trist, no hi ha gaire il·lusió entre mans, i hem pensat fer alguna cosa i compartir-la”, ha explicat Fenoll. Per tant, s’han creat dos clips que inclouen fragments de poemes, com “Te alejas, y cada día amanece menos”. S’ha comptat amb el Nil Forcada a la càmera, i amb el Landry Riba que ha creat música per acompanyar les imatges. Aquesta serà la manera, de moment, d’obrir el llibre a la gent, de fer arribar aquest estiu guardat entre paraules.

IMG 5549
A les portes del museu Carmen Thyssen, on s'ha presentat el llibre.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending