Escudella no apta per a desvergonyits

Nevi, plogui o faci sol, ha quedat clar que això de les escudelles tenen requesta. La filera de paraigües que lluïa des de sota del viaducte a la plaça dels Dos Valires i fins ben entrada l’avinguda (Esteve Albert) que puja fins a Caldea era, doncs, immensa. I pacient. D’allà no es movia ningú fins que no tinguessin el caldo i el tall, porc en essència, al plat. O a l’olla. O a la carmanyola. Ja deia el conseller de Cultura escaldenc, Valentí Closa, que s’havia preparat la jornada per al mal temps. Però les escudelles -i els amants d’aquest brou-sempre-que-sigui-gratuït- desafien qualsevol tempestat. 

A les sis del matí s’hi han posat els escudellaires. I això que enguany, preveient el mal temps, molta de la feina ja s’havia avançat a cobert i durant la jornada de divendres. Però les fogaines reclamen l’atenció quan la reclamen. I el caldo vol les seves hores de cocció. Que l’escudella no és qualsevol cosa per molt que sigui menja del poble. I el seus litres d’aigua, i les seves verdures a quilos, i ara la botifarra, la donja, la pilota i la bringuera. I una mica de morro i el que s’escaigui. Morro de porc, quedi clar. Que del morro dels de la fila se n’han encarregat uns cartells que deixaven clar allò que es deia: dues racions per pot, digue-m’ho així. 

Es organitzadors, amb el comú de suport logístic, preveu normalment escudella per a unes 2.500 persones. Aquest dissabte era de mal fer. Sent dissabte, la cosa es podria desmarxar. Sota la pluja, potser la qüestió frenaria. Però ha quedat clar que res, que si la menja és de ‘gorra’ no hi ha tempesta que valgui. En fi, que explicava Closa que “pensem en repartir unes 2.600, 2.700 reaccions, que és el que toca. I de components d’aquesta escudella els habituals, els 250 quilos de verdures, els 230 quilos de carn i vianda, l’orella de porc, la pilota, el tradicional”. Tan tradicional com que el capellà, mossèn Toni Elvira ara ja instal·lat a Escaldes, beneeixi l’escudella. I, sobretot els escudellaires. En fi, els que hi treballen.

Que el conseller comunal xifrava en una vintena llarga de persones. “Compta que la gent es reparteix, hi ha els cuiners, els que preparen la verdura… Tenim la sort que tenim els Amics del Pont dels Escalls que són els qui organitzen, són l’‘alma’ mater. També hi ha col·laboració de la Unió Pro-turisme i aquest any hem fet una crida popular perquè s’afegís gent, que això també és cohesió i parròquia”. I salvar les festes i la tradició. Valentí Closa ha afirmat que “voldria pensar” que sí que s’ha salvat definitivament la festa i els Amics del Pont dels Escalls.

Fa un parell d’any la cosa va anar d’un pèl i sense plat. Però enguany el plat -com l’edició passada, al mòdic preu de deu euros i que tants i tants l’adquireixen com a objecte de col·lecció no per necessitat de recipient- no ha faltat a la cita. Com tampoc no ho han fet les autoritats. Que sí la cònsol, que si la ministra -ep, tot i que escaldenc, en aquesta ocasió no ha fet acte de presència el cap de Govern, Xavier Espot-, que si la subsíndica. Ningú dels que ha tastat l’escudella no s’ha queixat.

I els únics que s’han queixat, eren aquells que pretenien omplir l’olla per a tota la família. “Però que vol que porti l’avi a la cua.” “Màxim dues racions, que hi ha molta gent que espera i tothom vol menjar.” En fi, que visqui l’escudella. Però sense abusadors.