A Andorra cada any es diagnostiquen uns 60-70 casos nous de càncer de mama. Estaríem parlant que “el risc que una dona del Principat desenvolupi un càncer d’aquest tipus és d’una de cada vuit dones”, ha explicat el doctor especialista en ginecologia del SAAS, Martín Espinosa. Això sí, la bona notícia és que més del 85% sobreviuen i es curen i, les que no es curen “poden viure en molts casos anys amb la malaltia controlada”.
El doctor ha ressaltat el treball multidisciplinari que fan des del comitè de mama del SAAS, un grup format per diferents professionals del sector que es reuneixen periòdicament per avaluar quin és el procés que s’ha de seguir un pacient. De fet, han descrit aquestes reunions com “el pilar del tractament oncològic”, ja que és on els professionals treballen junts per “determinar que té el pacient i quin és el tractament que li anirà millor”.
També participa en aquest comitè Josep Sabaté, metge d’oncologia mèdica del SAAS, qui descriu la seva tasca com “una mica els directors de l’orquestra”, que s’encarreguen d’avaluar quin és el tractament més oportú, si el pacient és candidat a algun, si es pot fer una cirurgia d’entrada o quin tractament posterior es podria dur a terme. El doctor ha explicat als assistents que en aquest sentit, “les teràpies dirigides han revolucionat el panorama”. I com ho han fet? Doncs, amb els nous fàrmacs s’ha descobert que en molts casos es pot evitar la quimioteràpia, i fer tractaments més selectius dirigits a les característiques específiques del tumor; també les gràcies a les noves tècniques de biologia molecular “ara es tracta segons com es comporta el tumor, no només segons la mida o si fa ganglis”. A més cada vegada s’està apostant més per tractaments orals i tractaments que provoquin menys nàusees i caiguda de cabells en el curs de la quimioteràpia.
Pel que fa a la radioteràpia, l’expert del SAAS, Iganacio Toscas, ha recordat que aquest tractament actua sobre els tumors destruint les cèl·lules malignes durant el seu creixement i reproducció, provocant dos tipus de mal a la cèl·lula: el directe i l’indirecte. Fent un paral·lelisme amb un torneig de boxa, el doctor ha explicat que “el directe és com quan es dona un cop de puny i cau de cop, sent eliminada i sense tornar a créixer, mentre que l’indirecte seria l’equivalent a haver de donar molts cops de puny”. També ha volgut ressaltar que tot i que en un tractament de radioteràpia, també s’ataca a les cèl·lules sanes, aquestes tenen una fàcil regeneració i que “el desenvolupament tecnològic ens està fent arribar a un punt on protegim molt el teixit sa”.
Un dels altres elements claus quan es parla de càncer de mama és el rol de la infermera gestora de casos d’oncologia, que durant tot el procés s’asseguren que el pacient tingui una atenció integral, personalitzada i continuada, ha explicat la infermera Marta Riu. “Les nostres competències són l’expertesa clínica, gestió de recursos, suport emocional, capacitat de comunicació i coordinació, avaluar les necessitats de les persones. Monotonitzem tots els efectes adversos”. A més elaboren un pla individualitzat per a cada pacient on es parla dels diferents tipus de quimioteràpia i els tractaments a seguir.
Però, quan es parla d’una malaltia com el càncer, hi ha un altre factor molt important que és l’acompanyament emocional al pacient i també al seu entorn durant tot el procés. Aquesta és la tasca que duu a terme la psicooncòloga del SAAS, Laura Medina, que s’encarrega de fer una valoració de com viuen “el diagnòstic, l’inici de tractament, cirurgies, els controls posteriors”, amb l’objectiu de reduir el seu malestar, sobretot a l’inici quan se’ls diagnostica un tumor: “Quan es rep el diagnòstic es pren la sensació de control, hi ha molts canvis, i el psiconcòleg està per acompanyar a elaborar tots els dols que succeeixen quan la malaltia arriba a la vida de les pacients”.
L’experta també ha volgut subratllar que en moltes ocasions quan es parla de càncer a darrere hi ha el missatge de lluita, que són unes valentes i que han d’estar animades. Això ho anomenen “la tirania del positivisme”, on les persones no som conscients que, en certa manera, “s’està censurant a les pacients que estan tristes, enfadades o que senten por. Totes les emocions són necessàries per processar, i les pacients també han de paràmetres sentir-se malament”.
Finalment, ha pres part de la taula rodona la nutricionista Noemí Ruiz, que ha exposat que “l’alimentació forma part tractament i creiem que és la peça clau del procés de curació”. I és que si bé és cert que una bona alimentació per si sola no pot curar ni evitar que ens posem malalts, sí que pot ajudar a reduir la fatiga, mantenir la massa muscular i millorar el sistema immunitari: “Quan es passa per un tractament és quan el cos més energia, més proteïnes i nutrients”, ha explicat. I quina seria una dieta ideal? Doncs, la tenim ben a prop: “la dieta Mediterrània és el model. És una eina poderosa i validada científicament”. Ruiz també ha explicat que s’ha de fugir de mites que diuen que ‘el dejú cura el càncer’ o ‘que cal eliminar el gluten o la llet’, però que, per contra, hi ha estudis que demostren que sí que hi ha certs aliments que poden reforçar el sistema immunitari com són els bolets reishi, la ceba, l’all, la cúrcuma o te verd.
Comentaris (3)