La situació administrativa i constructiva alhora ha transcendit arran de les queixes d’alguns usuaris del parc que el troben brut, deixat, amb espais naturals degradats. No és res de tot això, asseguren des del comú, que mantenen que s’està treballant en la solució de tots els problemes que s’han detectat. S’hi està actuant i, entre altres coses, per això es manté la retenció de la garantia. “Estem super contents amb el projecte”, exposa el cònsol menor, Xavier Fernàndez, que recorda que el parc, com a proposta paisatgística, d’ordenació urbana a través de l’enaltiment de la biodiversitat i la conjunció d’espais ben diferents per respondre a l’expectativa i la necessitat de diversos col·lectius ciutadans, ha rebut dos premis d’arquitectura ben destacats (un MAPEI i un Green Solutions Awards 2024-2025).
Una cosa és el projecte, la conjunció d’idees i espais, i una altra, la translació del dibuix a la realitat. “L’execució de l’obra no ens acaba de satisfer, no és prou fidedigna al projecte”, reconeix el cònsol menor, que assegura que ha estat en virtut a aquest fet que no s’ha recepcionat de manera definitiva l’obra. De fet, el pas s’havia d’haver fet el mes de juny i a les acaballes de febrer, és a dir, vuit mesos després, no s’ha dut a terme la recepció perquè encara no està tot degudament acabat. Fernàndez espera que amb les actuacions que s’han anat decidint i apuntant, “al maig tindrem un parc esplèndid”. O això és el que s’espera.
‘INDOOR, OUTDOOR’
El mandatari comunal encampadà deixa clar que tot el que es tracta d’infraestructures, d’espais tancats, de locals, estan responent a les mil meravelles. Però els espais exteriors estan donant molts més problemes. I com que es va concloure que en bona part no estava funcionant per culpa d’una indeguda execució del projecte, doncs per això es reté la garantia econòmica i s’ha fet “un llistat de tasques pendents a resoldre” perquè la constructora adjudicatària dels treballs (Progec) les vagi executant.
De fet, i malgrat que suposadament el parc estava acabat, hi ha diàriament operaris fent una tasca o una altra. “Hi ha coses que haurien d’estar acabades i no ho estan, i coses que sí que s’han acabat i que no funcionen perquè no responen al que marcava el projecte”, repassa el cònsol, tot explicant que s’ha analitzat el parc fil per randa conjuntament amb responsables de la constructora i, també, de la direcció facultativa. “Hi ha tasques que encara s’han de fer”, diu Fernàndez al·ludint a zones enjardinades o afirmant que “no és normal que hi hagin goteres al pàrquing en una obra acabada de fer”.
“Hi ha coses que haurien d’estar acabades i no ho estan, i coses que sí que s’han acabat i que no funcionen perquè no responen al que marcava el projecte; o no és normal que hi hagin goteres al pàrquing en una obra acabada de fer”, repassa el cònsol menor
Xavier Fernàndez troba normal que la ciutadania pugui trobar espais deixats, mal cuidats, lletjos… però deixa clar que no és pas per deixadesa o mala praxi comunal. Si no perquè o no s’han fet bé o no han respost al que es pensava. Perquè ha de quedar clar que no tot són errors de la constructora. L’empresa respon i respondrà per allò que ha acceptat de comú acord amb la direcció facultativa. I si no fa el que se li ha encomanat, doncs el comú tibarà els 415.000 euros i contractarà altres companyies perquè facin el que consideren que falta per fer. No es creu que hagi de ser el cas.
I hi ha altres qüestions que s’han d’acabar de resoldre i respecte de les quals ja s’hi ha posat fil a l’agulla. Hi ha unes zones enjardinades que alhora són zones de pas, com unes passarel·les que combinen gespa, fusta, granit… “i que no han donat el resultat esperat”. Entre altres coses, perquè quan plou, amb el desgel després d’una nevada, queda tot plegat excessivament enfangat i, en canvi, es tracta d’un punt de pas, de circulació. S’ha buscat una solució, s’ha fet una demanda de preus i amb una inversió extra de 10.000 euros s’hi mirarà de posar remei.
En això no hi té responsabilitat la constructora, que ha fet el que se li havia dit. Igual com també s’hauran de replantar algunes zones. Però s’espera que faci un millor temps per fer-ho. I encara un darrer espai que ha causat molta sensació entre els usuaris, entre els habituals de l’espai perquè estan esparverats de la suposada brutícia. Cert és, que alguns incívics hi han llançat algunes ampolles de vidre i algunes altres de plàstic i caldrà fer-hi alguna neteja. Però el problema de la llacuna natural no és pas de manca de cura comunal. O així ho deixa clar el cònsol menor.
Quan es va construir aquest espai, natural cent per cent, ja estava clar que calia donar un cicle complet d’un any per veure el comportament de la llacuna en les quatre estacions de l’any. “Tenim un biòleg que ho gestiona.” I si la llacuna es verda no és per brutícia, és per l’efecte d’unes algues que s’han fet les mestresses de tot plegat. “L’aigua corre, però hi ha un excés de nutrients que han fet proliferar una alga verda.” Ara s’haurà d’instal·lar a la llacuna una màquina que deixi anar unes ones dins l’aigua i amb una tècnica precisa posi ordre al desordre actual. No és ni un error constructiu ni brutícia ni deixadesa. És que hi ha hagut quelcom que, en ser tan natural, no ha acabat de funcionar. Que el parc funciona. Però el trencaclosques que no deixa de ser, s’ha d’acabar de completar.
Comentaris