L’activitat, que ha reunit una quinzena de persones, s’emmarca en l’exposició ‘Entre dos mons, camins’, una mostra vinculada a Le Nouveau Printemps, el festival anual de creació contemporània de Tolosa. L’exposició reuneix obres d’artistes emergents vinculats a Occitània i aborda qüestions com l’exili, la migració, la identitat i el desarrelament.
En aquest context, la maleta es converteix en molt més que un equipatge. És l’espai limitat on cal encabir els objectes imprescindibles, però també els records, les tradicions i una part de la identitat que difícilment es pot deixar enrere. Una proposta que recorda a aquella pregunta tan habitual de què t’enduries a una illa deserta, però que pren una dimensió completament diferent quan la necessitat de marxar no és una elecció.
La maleta ucraïnesa és plena de símbols. Entre els objectes hi ha peces de joieria tradicional, com uns collars de fusta pintats per imitar el corall. No tothom es podia permetre adquirir corall, i aquestes peces permetien reproduir-ne l’aparença amb materials més accessibles.
També hi ha una representació brodada de Taràs Xevtxenko, considerat el poeta més reconegut de la cultura ucraïnesa. El brodat, una tradició profundament arrelada al país, és present en diversos dels elements de la maleta, com també en una representació del Pare Nostre. Un dels símbols més reconeixibles és la ‘vyshyvanka’, la camisa tradicional ucraïnesa decorada amb brodats. Els motius no són únicament ornamentals, sinó que poden tenir un significat simbòlic i de protecció. Durant l’activitat s’ha explicat que els brodats representen també un sentiment de protecció envers la persona que rep la peça.
I si hi ha un objecte que sembla especialment pensat per viatjar dins d’una maleta, són els ‘pysanky’, els tradicionals ous de Pasqua ucraïnesos decorats. Petits, fàcils de transportar i, alhora, carregats de significat cultural. Una mostra de com alguns objectes poden actuar com a petits fragments de la terra que es deixa enrere.
Així, ‘La maleta d’Ucraïna’ ha acabat sent també un espai de trobada entre persones amb experiències diferents, però amb una pregunta compartida: què queda de nosaltres quan hem de deixar enrere el lloc d’on venim?
La identitat, però, també viatja a través dels sabors. Per això, la proposta s’ha tancat amb una petita degustació de productes tradicionals ucraïnesos, amb una combinació d’elaboracions dolces i salades. Entre els plats presents hi ha els ‘varenyky’, una mena d’empanades bullides farcides de patata, així com embotits tradicionals i conserves, que tenen en comú una característica especialment important en un context d’exili: són aliments que es poden conservar i transportar amb relativa facilitat.
La voluntat de fer accessible la proposta també s’ha traslladat a la llengua. L’activitat s’ha desenvolupat en català i ucraïnès, pensant especialment en les persones que han arribat recentment d’Ucraïna i que encara no dominen completament el català.
Així, ‘La maleta d’Ucraïna’ ha acabat sent també un espai de trobada entre persones amb experiències diferents, però amb una pregunta compartida: què queda de nosaltres quan hem de deixar enrere el lloc d’on venim? La resposta pot ser una fotografia, una peça de roba, una recepta, un objecte religiós o un record aparentment insignificant. Però també pot ser una llengua, una cançó o una tradició que, malgrat haver travessat una frontera, continua formant part de qui la porta.
Comentaris (4)