Encamp revifa l’esperit sardanístic

(AMB VÍDEO) La celebració del trentè aniversari de la designació com a ciutat pubilla i del concurs de colles i la 36a edició de l’aplec serveix a la parròquia per guanyar participació i a més el comú impulsa tallers per aprendre a ballar la dansa que obtenen una vintena de participants

El comú d’Encamp es posava com a repte ara fa un any mirar de revitalitzar la tradició sardanista a la parròquia. I la commemoració dels 30 anys del concurs de colles i de la designació de ciutat pubilla, a més d’arribar a la 36a edició de l’aplec aquest 2025 han estat el moment oportú per donar-hi aquest impuls. Ho reconeixia aquest dissabte a la tarda el conseller de Cultura del comú, Joan Sans, destacant l’increment de colles participants al concurs (de 7 a 11), l’organització d’una vermutada popular per sumar participació dels ciutadans del poble i l’organització de tallers per aprendre a ballar la dansa durant la primavera que “han funcionat molt bé”, amb una vintena de participants.

Sans no s’ha volgut perdre la sardana de germanor (‘Gresca, tabola i ball de rams’, de Jordi León) que ha servit per tancar el concurs de colles. Tampoc qui va ser consellera i cònsol menor, Esther París, sardanista apassionada. Tots dos s’han sumat a la munió de balladors de les onze colles participants que han acabat conformant una rotllana que ha omplert tot el perímetre de la plaça dels Arínsols. “Estem molt contents. Per nosaltres ser amfitrions d’una festa com aquesta és molt especial”, ha afirmat el conseller tot recordant els dos aniversaris que es commemoraven.

 

I precisament, aprofitant que és un any ‘especial’, s’ha volgut fer una mica més de festa. La jornada ha començat al matí amb un pilar dels Castellers al costat de l’escultura de Josep Maria Xart dedicada a la sardana i estrenada, justament, per la designació com a ciutat pubilla (l’única del país amb la distinció). Després del concurs d’aquest dissabte, demà diumenge hi haurà l’aplec, que es completarà amb una vermutada popular “perquè ens hi pugui acompanyar la gent del poble i puguin ballar sardanes, com també avui, després del concurs”, ha detallat.

Però durant l’any, també s’ha fet feina. A la primavera es van posar en marxa tallers de sardanes que “han funcionat molt bé”, amb entre 15 i 20 participants de totes les edats, i ja es treballa amb la Federació Sardanista d’Andorra per repetir l’experiència. Ara bé, de moment el que no s’albira és la possibilitat de recuperar una colla com havia estat l’Associació Sardanista La Grandalla. Tot i així defensa que el comú està convençut de mantenir l’aplec i augura que “estem convençuts que algun dia hi podria tornar a haver una associació”.

CONCURS

La cita important d’aquest dissabte, però, era el concurs. De les set colles participants l’any passat, com s’ha dit, s’ha passat a onze, provinents de Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Ponts, Balàfia, Bellvís i Vilanova de Bellpuig. En la categoria de colles veteranes hi havia: Enèrgica, Geltruenca, Fonts de Valldans, Encara hi som, Continuïtat, Sempre amunt, Grup Sardanista Balàfia i Xalem. Pel que fa a les colles grans, hi havia Amunt i Crits, les colles infantils han estat representades per Petits Amunt i Crits i les colles alevines per La Guineu Saltirona.

Amb la cobla La flama de Farners a l’escenari, la competició ha començat amb la primera sardana de lluïment, ‘Un mar d’aplecs’, d’Anna Abad. A continuació ha estat el torn de la sardana revessa, de les quals les colles han hagut d’endevinar la tirada. Només ‘Amunt i Crits’ de Terrassa ho ha encertat: 16 curts i 96 llargs. El concurs ha continuat amb la segona sardana de lluïment, ‘Belle Epoque’ d’Enric Orti i finalment la sardana de punts lliures, ‘Aire festiu’ de Martí de Joan, interpretada només per la colla La Guineu Saltirona.

I després de la sardana de germanor, s’han desvelat els guanyadors. En categoria de veterans, la primera posició ha estat per Enèrgica, la segona per a Fonts de Valldans i la tercera per a Xalem. Per a la resta de categoria ja no hi havia emoció, ja que tan sols hi havia un representant per a cadascuna.

Comentaris (3)

Trending