En Xavier dóna la cara

El pres que considera que se l’està discriminant per raó de nacionalitat demana que “se’m doni un tracte igual que a la resta d’andorrans”L’advocat defensor del reclús, que fa més de quinze mesos que és a la Comella, difon una gravació feta arran d’una conversa des del centre penitenciari

Va néixer a Lleida, però des dels quatre anys que viu a Andorra. Va fer l’ensenyament bàsic al col·legi Janer i, després, es va formar com a electricista a La Salle de la Seu. La seva gran passió, però, és la muntanya i els gossos. De fet, n’és ensinistrador. És en Xavier, té 33 anys i en fa més d’un que està reclòs a la Comella, empresonat provisionalment acusat de tràfic de droga. Ara ha volgut donar la cara per denunciar la injustícia de la qual considera, ell i els seus advocats defensors, que és víctima. De fet, fa temps que denuncia que està sent discriminat per raó de la nacionalitat.

“Vaig cometre un error i no pretenc pas deslliurar-me de la meva culpa. L’únic que vull és que se’m doni un tracte igualitari.” Es refereix al fet que al gener del 2019 va ser enxampat a la frontera amb 707 grams d’haixix. Va assegurar que era per consum propi. Pel seu i pels dels seus dos companys de pis. Automàticament, aquests dos també van ser detinguts. Tots plegats van anar a la presó. Amb dues diferències: mentre en Xavier és espanyol i porta 15 mesos empresonat, els seus dos companys són de nacionalitat andorrana i no van estar més de sis setmanes entre reixes.

El seu advocat, Josep Antoni Silvestre, ha difós, en el marc de la seva estratègia de defensa, un petit vídeo producte d’una de les xerrades que com a lletrat i defensat tenen dret a tenir a través de mitjans telemàtics estan un al centre penitenciari i, l’altre, al seu despatx. Un i l’altre han volgut que el pres donés la cara i expliqués la seva visió, en unes poques pinzellades, de tot plegat. Més encara quan se li ha tornat a denegar aquesta setmana mateix la llibertat. Quan ni tan sols els tribunals no reconeixen que resolucions sense la signatura dels magistrats no poden ser vàlides de cap manera. O això manté la defensa del reclús.

 

La Batllia ni tan sols va admetre a tràmit la petició d’‘habeas corpus’ associada a la demanda d’una immediata posada en llibertat. En Xavier i els seus advocats sempre han al·legat que se’l manté empresonat per la seva nacionalitat. De fet, els batlles i magistrats sempre han al·legat que hi ha risc de fuga, que no té arrelament al país, una situació que la policia mai no ha dit. Ben al contrari. De fet, en Xavier té 33 anys -els dos darrers aniversaris els ha passat ja a la Comella- i des dels 4 que viu a Andorra. “És el país que m’ha vist créixer i que m’estimo”, manté el reclús.

Explica en poc més de 80 segons una mica la seva trajectòria. I que treballa des dels 18 anys. De fet, quan va entrar a la presó tenia feina estable i compta que ara encara la podria mantenir. Quan va ser empresonat tenia tres gossos -com a ensinistrador de cans, a banda de treballar en la modificació de conductes, també fa de cangur de gossos-. Durant l’estada penitenciària un dels animals ha mort “i no vaig poder ni acomiadar-me”, explica entre altres coses.

I tot assegurant que s’estima Andorra com el que més, i deixant clar que la seva parella és andorrana, acaba recordant que el Principat està configurat per persones de moltes nacionalitats, que un bon dia van arribar al país i s’hi van quedar. Com els seus pares, que al van dur a Andorra als quatre anys. I clama allò que ha clamat sempre: “l’únic que demano es que se’m doni un tracte igual que a la resta d’andorrans”. I espera que ben aviat el calvari que viu s’acabi.

Comentaris (24)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.