Segons diverses fonts, Baró fa dies que maniobra per mirar de reforçar la seva plaça d’origen i, alhora, desactivar la principal força rival a nivell nacional: Concòrdia. El president demòcrata sap que si agafa les regnes de la formació com a cartell electoral Desperta Laurèdia, en gran mesura, s’alinearà amb ell i deixarà de ser el soci privilegiat i una de les potes fundadores dels concordis. De fet, durant molt temps Concòrdia va ser el partit dels Cernis. Però n’hi ha un, Cairat, que és més ‘ladista’ que concordi. Ladislau Baró, però, va una mica més enllà encara. I pretén situar en una mateixa panera Desperta Laurèdia, Unió Laurediana, els integrants del comitè demòcrata lauredià i fins i tot aquells integrants de Claror que siguin més Reig.
Les fonts consultades han assegurat que, en global, el partit està alineat amb Baró com el candidat que millor representa la política d’equilibris que ha anat fent Demòcrates aquests darrers anys. És el que més bé uneix les diverses ànimes taronges. De fet, juntament amb Toni Martí i Jordi Cinca Baró ja va ser un dels impulsors primaris de Demòcrates. Tots tres van constituir el triumvirat del ‘tsunami taronja’ del 2011. Ladislau Baró té assumit que li toca liderar ara la formació però encara li costa digerir-ho. I vol teixir prou suports perquè, afirmen les fonts, té clara la radiografia sobre la situació i les necessitats del país però vol tenir més o menys adobat el camí per poder adoptar les decisions que cregui que li cal a Andorra si realment li toca governar.
El president taronja pretén situar en una mateixa panera Desperta Laurèdia, Unió Laurediana, els integrants del comitè demòcrata lauredià i fins i tot aquells integrants de Claror que siguin més Reig
Sap que la seva presència al capdavant de Demòcrates pot dinamitar una part molt important de les esperances de Concòrdia. Sense Desperta Laurèdia, el daltabaix de la principal formació de l’oposició parlamentària i, alhora, alternativa a priori més real està assegurat. I conscient d’això, és el punt en què furga Baró. També és conscient del desgast que arrossega Demòcrates i que no es podrà pas desempallegar d’una doble etiqueta: integra l’executiu que tant ha posat el país de potes enlaire per la qüestió de la inversió estrangera i l’habitatge i, a més, és el ministre encarregat de negociar la carpeta de l’avortament que per molt que acabi avançant, si avança alguna cosa, no serà en cap cas el que, com a mínim els col·lectius feministes moderats, pensaven que seria.
Encara que de moment no hi ha massa soroll. De peces ja se’n van movent. I no només les mou Ladislau Baró. També al seu entorn hi ha altres ‘figures polítiques’ que busquen acomodar-se. Per cert, que Conxita Marsol no entra teòricament en cap travessa. Però no deixa d’estar a la recambra per si falla la principal alternativa. Algunes de les fonts consultades indiquen que “seria molt difícil presentar-la com a figura de centre i consens tot i que s’ha de reconèixer que ha donat la cara i ha defensat sempre la línia marcada per Espot tot i que no sempre anava en la seva línia ideològica personal”.
Si la nova compra d’edificis per destinar a habitatge assequible li surt bé i abans Baró no ha fet el pas, no es pot pas descartar res. I encara que Marsol porti molt recorregut fet i cert desgast acumulat, la ministra mai ha negat que sí que li faria gràcia, tot i veure-ho complicat, de ser la primera cap de Govern dona. I té clar, ara sí o sí, que seria al 2027 o el tren ja no tornaria a passar. En principi serà Baró, però com ha donat a entendre encara últimament, la seva porta, la de Marsol, està oberta per si algú la vol anar a picar.
Comentaris (5)