Els fets origen de la persecució policial s’han iniciat poc abans de les 5 de la tarda. Una dona anava a recollir la seva filla a l’escola, a Fiter i Rossell, hi duia pràcticament en braços un altre fill. Dos menors producte de relacions diferents. De cop i volta, el pare del segon infant ha aparegut en escena i li ha agafat el menor tot indicant-li que se l’enduia a Espanya. Atemorida, la noia ha alertat la policia advertint de les intencions de la seva ex-parella.
Diversos agents s’han mobilitzat per iniciar la recerca. Això sí, enmig de la confusió existent perquè, segons sembla, ja a primera hora del matí hi havia hagut embolic sobre la vigència de la custòdia i fins i tot la pàtria potestat del menor. Tot d’allò més enrevessat tant en seu judicial com davant dels serveis socials. Encara sense resoldre el dubte -de fet, les diverses fonts consultades no han pogut encara aclarir la situació-, el prioritari era ‘recuperar’ l’infant. Evitar una eventual sostracció. Un segrest parental.
En qualsevol cas, quedi clar, el comportament de l’home, ex-resident de 29 anys actualment sense papers al Principat, no es pot qualificar com d’il·lícit penal. Almenys, no si no ho diu l’autoritat judicial. Fet i fet, l’important s’ha esdevingut que al cap d’una mitja hora o poc més d’activada l’alerta, pare i fill s’han pogut controlar a l’altura de l’esmentat centre comercial de l’avinguda Carlemany i, almenys el parador del menor, ha quedat resolt. Una altra cosa són els embolics de família.
Comentaris (2)