Amb Rubén Castañer conegut com el del 'Puñado de dólares' va començar tot a Tor. Amb ell i amb Josep Montané, Pepe o el 'Sansa', un dels cacics del poble. El 1976 va anar a buscar Castañer per fer una estació d'esquí a Tor. Controvertit agent immobiliari aragonès que havia arribat de jove a Andorra, amb residencia al carrer Roureda de Sansa i despatx al carrer mossèn Tremosa a Andorra la Vella -on ara hi ha un negoci de kebab-, Castañer va proposar a més de l'estació d'esquí, la construcció d'hotels i superfícies comercials.
El 'Sansa' era partidari de l’explotació turística de la muntanya mentre que l'altre gran cacic del poble, Jordi Riba 'Palanca' volia continuar explotant les pastures i la fusta dels boscos. La zona era un lloc de pas de contrabandistes per la qual cosa la creació d'una estació d'esports d'hivern podia ser un escull per a la continuïtat d'aquesta tasca que deixava uns bons ingressos amb alguns propietaris del poble en concepte de "peatge". La disputa per la propietat dels terrenys va desembocar en amenaces i enfrontaments entre els dos cacics que van acabar contractant llenyataires perquè fessin de guardaespatlles.
Els grans personatges de Tor es van morint. El 5 de gener va traspassar als 85 anys Rúben Castañer, l'home del "puñado de dólares". Va morir a Málaga, acompanyat de la seva filla Amanda. EPD pic.twitter.com/sNguWp6DE9
— Carles Porta (@Carles_Porta) February 16, 2022
Castañer, que també tenia guardaespatlles, va arribar a un acord amb el 'Sansa' i amb una altra família, els Cerdà -Francesc i la seva germana Generosa- per deixar la resta de veïns sense drets en l'associació de copropietaris que havia estat fundada el juliol de 1896 pels habitants de les tretze cases que aleshores hi havia a Tor. L'objectiu era evitar que la muntanya, molt rica en fusta i pastures, fos declarada comunal i passés a mans de l'Estat. Per protegir els veïns contra inversions i invasions de forasters, els estatuts exigien que es visqués tot l'any al poble, per ser-ne amo.L 'any 1944: després d'una batussa entre maquis i guàrdia civil es cremen quatre cases, i les famílies afectades han de deixar Tor. Amb això els altres copropietaris decideixen que els qui se'n van ja no tenen drets sobre la muntanya, Amb el contracte d'arrendament a 99 anys i 200.000 pessetes anuals (uns 1.200 euros), Rubén Castañer es va considerar l'amo de la muntanya.
El 3 de juliol del 1980 dos dels seus guardaespatlles van matar a trets dos dels guardaespatlles del 'Palanca'
A partir d'aquí es va complicar la situació fins el punt que el 3 de juliol del 1980 dos dels seus guardaespatlles van matar a trets dos dels guardaespatlles del 'Palanca', que eren dos llenyataires d'Osona. Els homicides van ser condemnats a vuit anys de presó i Rubén Castañer a indemnitzar les famílies amb 10 miliones de pessetes (uns 60.000 euros) que mai no va pagar. Posteriorment, ja l'any 1981 es va engegar un plet als tribunals, primer a Lleida i després a Tremp, per determinar la propietat de la muntanya.
Un any després, el 26 de novembre del 1982, Rubén Castañer era expulsat d'Andorra per violent tot i que fins al 2016 el seu nom apareix al BOPA per impagaments com el de les cotitzacions a la CASS. El 7 de desembre del 1991 es veu implicat a Amposta en un afer de contraban de tabac i el 21 de novembre del 1991 un tribunal de Cartagena (Múrcia) el condemna a ell i a la seva esposa amb l'embargament dels béns per un impagament de 222 .439 pessetes (1.336 euros).
En aquells anys va continuar el conflicte de Tor. El febrer de 1995 el jutjat de Tremp va publicar una sentència en la qual, seguint els estatuts amb què es va crear la societat de copropietaris, va establir que l’únic amo de la muntanya era el 'Sansa'. Pocs mesos després, el juliol de 1995, va aparèixer al seu domicili amb un cable enrotllat al coll i la cara desfigurada. Boro i Xavi, dos neorurals, van ser els qui van trobar el cadàver, un diumenge que van entrar a casa del mort buscant menjar. Olivella, un jove considerat violent li deien 'l'skin', va viure a casa d'en 'Sansa' fins pocs dies abans que trobessin el cadàver.
Dos veïns de la Seu d’Urgell -Josep Mont i Marlí Pinto- van ser detinguts i absolts per falta de proves després de passar 14 mesos a la presó. Ell era de la Seu i ella, brasilera. El Josep Mont ja és mort i Antonio Gil José, conegut per ser un dels veïns de Tor que va declarar com a com a testimoni de l'assassinat també. El misteri continua però cada cop queden menys testimonis per posar llum a la foscor.
Comentaris