Diversos actors polítics han interpretat el convit llançat per Mateu a DA des de Prada de Conflent a anunciar ja el candidat com una mena de pressió. El síndic urgeix a aclarir qui haurà d’agafar el timó taronja. No en el dies que queden d’agost. Però sí i sense falta durant el mes de setembre. “Estem en el temps de descompte”, va arribar a dir davant els micròfons d’Andorra Televisió durant una pausa de la Diada andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu celebrada aquest dissabte a la Catalunya nord. O a la regió francesa dels Pirineus orientals, que no cal posar a prova les susceptibilitats de ningú.
La pressa expressada per Mateu, asseguren altres actors polítics, no seria res més que un gest per posicionar-se. Sap el síndic, asseguren les fonts, que si DA ha de triar ara mateix candidat l’únic que està en disposició de dir que sí sense pensar-s’ho dues vegades és ell. De fet, fa temps que té la resposta afirmativa assenyalada al front. Una altra cosa és que hi ha un ampli sector de la formació a qui no acaba de convèncer el seu tarannà i manera de fer i, alhora, hi ha el convenciment -les fonts consultades no han pogut aclarir si avalat per algun tipus d’enquesta- que amb Mateu al davant acostar-se a una majoria absoluta seria molt complicat.
El titular d’Afers Socials, Interior i Justícia manté les qüestions personals i familiars com a prioritat i tampoc no té clar poder disposa del marge de maniobra que voldria
De fet, els demòcrates tenen clar que amb l’únic candidat que poden arribar a optar la majoria actual o quedar-s’hi molt a prop és amb l’actual ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia. Però Xavier Espot de moment declina l’oferiment. “Ara mateix es mantindria amb el no, una altra cosa és què pot passar a partir de Meritxell, que ja se sap que en la política andorrana les coses canvien molt ràpidament”, han comentat les fonts consultades. Sabedor dels molts dubtes que té Espot, Mateu, que és el primer a qui faria molta ràbia que una generació familiar posterior a la seva li passés al davant, colla.
El síndic demana als companys de partit pitjar l’accelerador de l’elecció alhora que té clar que si es volen aprovar tots els textos legislatius ara a tràmit parlamentari les eleccions generals no poden ser gaire abans del mes de març vinent. En qualsevol cas, no pas durant el mes de desembre, un altre moment amb el qual s’havia especulat i que cada vegada sembla més difícil que esdevingui realitat. En tot cas, Toni Martí hauria de treure l’entrellat en relació amb la data durant el debat d’orientació política, que sembla que es manté inalterable per als dies 17 i 18 del mes que ve. És a dir, en tot just un mes s’hauria d’aclarir el calendari electoral.
Espot continuaria sent reticent a acceptar el convit de ser el líder demòcrata, en primer lloc, per qüestions personals i familiars. I en segon terme, perquè una de les seves premisses és poder disposar d’un ampli marge de maniobra per poder confeccionar el seu equip. Persones de la seva estreta confiança, res de noms imposats. Menys encara haver de respectar quotes, per exemple, parroquialistes. I malgrat que els dirigents demòcrates li haurien acceptat la petició, Espot no les té totes. I encara menys si davant d’un hipotètic i possible escenari de negociacions postelectorals hagués d’anar a petar amb formacions marcadament parroquialistes o per les quals els noms i les cadires són cabdals.
Si fallés el titular d’Interior, davant el temor que a dirigents de DA genera el caràcter i l’individualisme de la cònsol de la capital, hi ha qui voldria repescar Cinca
Així les coses, fonts properes a DA ja admeten que en el marc d’un caos notable i una certa fractura -moltes de les decisions adoptades especialment per l’executiu que han anat caient com un castell de cartes estan passant factura i enutjant diversos sectors de la formació que sols mantenen la unitat davant la necessitat de mantenir cadires o tapades certes vergonyes- l’opció de la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, s’està sondejant amb força real. No és sols una especulació. És una alternativa real. I més amb l’aval de la consecució de les obres de l’avinguda Meritxell en el termini que s’havia fixat.
Però Marsol, com Espot, no faria el pas d’immediat. O almenys no pas ara per ara. I és aquí on Vicenç Mateu, sempre amb el suport infranquejable de la Mitra mira de ficar el nas i guanyar una partida que té difícil. Molt difícil. Però no impossible del tot. Per molt que algunes fonts asseguren que davant una negativa d’Espot i els temors que en certs dirigents taronges aixeca l’individualisme i caràcter de Marsol, no es podria descartar que l’anunci del titular de Finances, Jordi Cinca, de deixar la primera línia política en acabar aquesta legislatura no es pugui acabar revertint. De moment, el síndic colla. A veure si collant esclata alguna cosa. En un sentit o en un altre. En un nom o o en un altre.
Comentaris