Fa un any, més o menys, que es va instal·lar a Colòmbia per desenvolupar un projecte d’àmbit tecnològic en el sector de la banca. El projecte en qüestió finalitzava per Setmana Santa. Llavors hauria plegat els trastets i hauria tornat, amb tranquil·litat, cap al Principat. Ho ha hagut de fer tot de manera precipitada. A empentes i rodolons. “He avançat la tornada perquè dilluns tanquen l’espai aeri colombià i no estarà així almenys tres o cinc mesos”, explica en David, que prefereix preservar els seus cognoms malgrat que està segur que, qui més qui menys, l’acabarà reconeixent. Tan hi fa.
Ell el que vol, en primer lloc, és agrair la feina feta des del ministeri d’Exterior, l’ajut rebut amb el suport de l’ambaixada espanyola a Bogotà per poder canviar el bitllet d’avió que tenia i poder deixar el país abans d’hora. “He hagut de buscar el bitllet de tornada d’un dia per l’altre, no hi havia possibilitat de canviar-lo…” Tenia clar que havia de sortir d’allí perquè “la situació és dantesca. Les mesures sanitàries d’aquí (Colòmbia) no són les d’allí (Andorra)” tot i que sap que les coses també van maldades. El coronavirus no és cap broma. Aquest dissabte va iniciar, ben entrada la nostra tarda, el periple de retorn des de Medellín cap a Bogotà, de la capital colombiana a Barcelona i de la Ciutat Comtal fins a Andorra.
“He hagut de passar controls dràstics”. Des de continus registres per comprovar que realment tenia bitllet d’avió per marxar fins a comprovacions de temperatura per assegurar-se que no presentava cap símptoma. I això entre pobres mesures de prevenció. El govern liderat per Iván Duque va decretar divendres un primer toc de queda que està previst que s’ampliï aquest dilluns amb un confinament obligatori i total de 20 dies, explica en David. “No podrà sortir ningú i aquí el sistema sanitari és molt deficitari”, explica. També remarca que a Colòmbia, almenys a la zona que ell ha conegut, hi proliferen les comunes, “que són com les faveles i on el contagi és molt més ràpid”.
De 43 anys, en David havia treballat molts anys a Tag Systems, que té una delegació a Medellín, abans d’incorporar-se en un dels bancs del país, del qual en va sortir just abans d'anar cap a Colòmbia per fer una mena d'any sabàtic de Principat, per no entrar en qüestions competencials. D’aquí que va acceptar una proposta per anar-se’n a Colòmbia, a Medellín, a treballar en un projecte d’un any que finalitzava ara per Setmana Santa per implementar qüestions de logística tecnològica en el sector bancari.
“Ha estat un any força complicadet. És una situació molt difícil amb un nivell de delinqüència molt alt”, explica en David, que a més a més ha hagut de sortir de pressa i corrent per no veure’ns atrapat a Medellín enmig d’una crisi sanitària que afecta tot el món. Durant aquest darrer any, explica, no s’ha mogut del barri on vivia, que fent comparacions odioses vindria a ser un Pedralbes-Sarrià al costat d’altres zones que serien equivalents a la Mina o can Tunis. Un any complexe amb un final més complexe encara. Aquesta tarda-vespre serà a Andorra. Hi veurà els primers efectes del coronavirus.
Comentaris (6)