El mirall andorrà amb la cotilla de sempre

El ‘Sense Ficció’ apropa a l’audiència del ‘prime time’ de TV3 les particularitats del debat sobre l’avortament al Principat, amb testimonis colpidors de dones que van interrompre el seu embaràsL’espai recull opinions dels favorables i dels contraris, aquests darrers centrats gairebé de forma exclusiva en el risc que suposaria per a la continuïtat del Coprincipat

“Em van violar quan tenia quinze anys i l’Estat andorrà em va obligar a tenir la criatura”. “La meva germana em va dir que no tornéssim a parlar del tema mai més”. “Durant el viatge de tornada, sagnava tres cops més que si tingués la regla. Em vaig fer un fart de plorar”. Són només tres dels testimonis recollits a ‘El mirall andorrà’, el documental emès al programa ‘Sense Ficció’ de TV3 que analitza la situació de l’avortament al Principat. Un espai que recull opinions de persones favorables i desfavorables a la despenalització, debat que, torna a quedar clar, queda limitat per la cotilla del sistema institucional. De fet, pocs dels opositors han esgrimit cap més argument en contra que no fos el del risc per a la continuïtat del Coprincipat. Res de nou pels ciutadans d’Andorra, però segur que tot un cop per a bona part de l’audiència del ‘prime time’ català.

Un dels punts forts del documental han estat els testimonis de dones que han viscut directament les conseqüències que implica el fet que l’avortament sigui un delicte a Andorra en qualsevol supòsit, inclosos els tres considerats bàsics –malformació del fetus, perill per a la mare i violació-. Totes elles expliquen el seu cas, això sí, amb la cara i la veu distorsionada. “Si ho digués sense tapar-me la cara, em podrien caure entre tres mesos i tres anys de presó”, justificava una d’elles tot just arrencar el programa. “Jo no volia aquest nen; m’havien violat. Em van fer sentir com una mala persona”, ha afirmat la Mireia, mentre que l’Alba recordava que “és fort que el meu país, que se suposa que m’ha de protegir, em faci sentir una delinqüent”.

Per la seva banda, la Laura ha recordat que “ja no vaig anar a un ginecòleg a Andorra, ja que em feia por. No saps si explicar-ho o no”. Encara més dramàtica és la vivència de l’Aina, que ha relatat com, amb l’embaràs ja avançat, es va detectar una malformació greu del fetus que, de fet, donava al nadó una escassa esperança de vida i, a més, en unes condicions nefastes. El va interrompre i es va trobar que la seva doctora “em va denunciar”.

El documental ha comptat amb el testimoni, amb cara enfosquida i veu distorsionada, de sis dones que van haver d'avortar

Testimonis durs i colpidors que s’han desgranat al llarg del documental on s’han anat presentant els diferents punts de vista. Molts. Han participat des de membres de la societat civil a pares de la Constitució, representants de partits polítics i de Govern i, també, representants d’associacions i institucions internacionals, inclosa Nacions Unides amb la responsable de la Convenció per l’Eliminació de la Discriminació vers les Dones (CEDAW). De fet, gairebé es pot dir que qui no ha sortit és perquè no ha volgut. I així ho ha volgut indicar l’equip responsable de l’obra, amb Albert Segura al capdavant: ni el Copríncep Episcopal, Joan Enric Vives, ni cap ginecòleg del país han acceptat donar la seva versió davant la càmera.

I en el fons, novament queda clar que el debat no és entre avortistes i antiavortistes. La discussió és entre avortistes i –permetin la llicència lingüística- procoprincipatistes. Perquè, de fet, el principal argument dels segons per no despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs no és res més que el risc que, al seu entendre, suposaria per a la continuïtat d’Andorra com a país sobirà.

“L’aprovació d’una llei comportaria el final del Coprincipat. S’obriria una caixa de trons”, ha afirmat l’exsíndic i metge Jordi Farràs. Per a Joan Massa, suposaria “una ruptura del pacte del 93”, tot avisant que “sense un Copríncep episcopal, Andorra hauria desaparegut com a Estat”. Més rebombori, especialment a les xarxes socials, han aixecat, justament, les intervencions de dues dones. Una, Angelina Mas, en el seu dia una de les grans impulsores del moviment pel sufragi femení. Després de preguntar-se “qui respecta una república de 400 quilòmetres quadrats”, ha afirmat sense rubor que el debat actual suposa “fer un problema per donar protagonisme a quatre nenes frustrades”. L’altra, l’única dona del Consell constituent, Maria Reig: “Eh que la gent avorta? Doncs ja està”.

Angelina Mas ha creat rebombori a la xarxa quan ha dit que el debat suposa "fer un problema per donar protagonisme a quatre nenes frustrades"

Favorables a l’avortament, han sortit diverses veus, entre elles les de Vanesa Mendoza, d’Stop Violències, que no ha tingut pèls a la llengua per lamentar que “la Constitució ja va néixer violada” o Antònia Escoda, d’Acció Feminista, que ha recordat que amb la penalització “afegeixes a un fet ja dur de per si sol l’agreujant de ser una criminal”.

El documental no ha dubtat a posar sobre la taula algunes decisions, com a mínim, contradictòries. És el cas de l’aprovació de la llei de reproducció assistida que, ni que sigui en un aspecte, ha posat d’acord dues persones amb postures tan allunyades en aquesta qüestió com el líder d’Units pel Progués (UPA) Alfons Clavera i Antònia Escoda. Tots dos han posat en relleu que el fet de permetre la destrucció d’embrions podria suposar una vulneració del dret a la vida.

Un altre aspecte contradictori -algú podria dir, fins i tot, hipòcrita- seria el nou Servei Integral d’Atenció a la Dona, tot just encetat aquesta setmana. Des del Govern s’ha defensat com “un pas endavant”, en paraules del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que també ha argumentat que permet “mantenir l’equilibri de vetllar pels drets de la dona i la de vetllar pel nostre sistema institucional”.

Jover aplica un "ara no toca" en tota regla perquè despenalitzar l'avortament "bloquejaria el país" i no es podria negociar amb la UE

El programa també ha permès assistir a un interessant debat entre conselleres generals de tres grups (Demòcrates, Liberals i Socialdemòcrates) i escoltar també un darrer argument per no abordar de forma seriosa ara una possible despenalització. Almenys, per deixar-ho estar per d’aquí a uns quants anys. Ho posava sobre la taula el portaveu del Govern, Eric Jover: “Canviar de sistema institucional seria bloquejar el país durant quatre anys. Per exemple, no podríem negociar amb la UE”. Algú li podria preguntar si, un cop signat, serà llavors el moment de plantejar-s’ho.

L’emissió de ‘El mirall andorrà’ ja ha tingut una primera conseqüència. El debat sobre l’avortament s’ha reactivat de forma important a la xarxa. I, també, ha traspassat la frontera del riu Runer. Especialment a Twitter, on són molts els usuaris que han volgut dir la seva, una bona majoria d’ells sense amagar la crítica a la situació andorrana. Entre ells, l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, però també periodistes i persones anònimes (o no tant) que han volgut deixar clar que l'espai no els ha deixat pas indiferents.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.