‘El incendio. Ideas y recuerdos’ no és una novel·la. La seva autora, una noble madrilenya que es va abocar a la defensa del Front Popular espanyol i la República com pocs, narrava les seves vivències tot intentant fugir de les urpes de l’incipient franquisme i maleint després els canvis socials a Espanya i Europa arran de la Segona Guerra Mundial. Andorra no hi és protagonista. Però hi apareix. Esdevé una mena de precedent o preàmbul, documentat, en primera persona i amb noms i cognoms, d’allò que més extensament novel·la ara el periodista Joaquín Abad a ‘El andorrano’.
La pseudonovel·la escrita per l’exdirector del desaparegut setmanari de successos ‘El caso’ té molts defectes. De redacció, d’ortografia, de toponímia. Però una gran virtut. Almenys al Principat ha esdevingut, volent-ho o sense, tot una mena d’èxit editorial d’aquest estiu de 2018. Les vendes d’aquest llibre editat per la pròpia firma que dirigeix Abad, que inicialment només es podia trobar a través del portal electrònic Amazon, però que al final ha generat unes bones fileres de compradors a les llibreries del país, ha fet reviscolar l’interès per un seguit de fets ocorreguts durant la postguerra. L’espanyola, l’europea.
‘El incendio’ narra les vivències de l’escriptora en un relat que transcorre entre els últims dies de la guerra civil espanyola i l’alliberament de França
Siguin més creïbles o menys, menys reals o més, alguns dels esdeveniments que novel·la Abad, el debat s’ha reobert. ¿Quin van ser el paper dels passadors andorrans? ¿I d’alguns nouvinguts que a partir d’aquells anys veurien com la seva vida canviava diametralment? Potser algunes persones que fugien de la barbàrie nazi van perdre la vida per les muntanyes andorranes producte del cansament, de la fatiga. O potser d’altres circumstàncies molt més reprovables. Això és el que apunta ‘El andorrano’. Per això s’ha generat un relatiu rebombori que porta, fins i tot, a fer pensar que rere de l’obra hi ha algun interès ocult per ara.
Alguns articles periodístics de reportatgerisme dels anys de la dècada del 1980 en publicacions espanyoles prèvies a qui marcaria una època en aquest tipus de periodisme més enllà de les fotografies de senyoretes amb poca roba o sense com ‘Interviú’, ja van posar el dit a la nafra. I tots els exemplars d’aquelles revistes van desaparèixer per art de màgia. No ha estat ara el cas del llibre d’Abad tot i que es va apuntar la possibilitat d’alguna acció judicial de la qual no se n’han tingut més notícies. Sí que es té el record de ‘El incendio. Ideas y recuerdos’. L’incendi que va precedir, de molt, el que pot haver causat ara ‘El andorrano’.
El 1954, l’editorial Americalee editava a Buenos Aires el llibre d’Isabel del Castillo, noble, periodista, exiliada, escriptora. De nom oficial Cándida del Castillo i mare d’un escriptor hispano-francès més proper als nostres dies com Michel (Janicot) del Castillo. Isabel va passar les mil i una durant la guerra civil espanyola -inclòs l’empresonament- i la Segona Guerra Mundial -internament en algun camp de concentració francès-. Del Castillo, la mare, era una jove de la noblesa madrilenya -havia nascut a la capital d’Espanya el 1910- que es va passar al bàndol dels pobres i es va comprometre amb la ploma amb la República.
La seva experiència en primera persona, les seves vivències en un relat que transcorre entre els últims dies de la guerra civil espanyola i l’alliberament de França, es poden llegir a ‘El incendio’. El volum no arriba al centenar i mig de pàgines i va molt buscat. Sobretot per aquells que volen llegir noms i cognoms que aquí ja ningú pot dir que són novel·lats i que, curiosament o no, també es repeteixen en ‘El andorrano’. Isabel del Castillo exposa el que veu i viu. I escriu sobre aquells nous propietaris andorrans i altres personatges amb qui parla o veu atendre a altri. Andorra hi és de passada. Però hi és.
Isabel del Castillo, nascuda entre la noblesa madrilenya el 1910, es va passar al bàndol dels pobres i amb la ploma es comprometre amb la República espanyola
Segons la pròpia presentació del llibre, l’escriptora denuncia la deriva de la vida social a Espanya i a Europa d’aquells dies, d’aquells temps. S’explica que el llibre “no és un llibre més sobre la guerra. Encara que el seu cicle es desenvolupi entre els últims dies de la tragèdia espanyola i l'alliberament de França, constitueix un formidable JO ACUSO per als qui, per covard egoisme o per inconsciència, no van saber veure un pròleg de pròpies desventures en les flames que arrasaven els camps i les ciutats d’Ibèria”.
Del Castillo narra des de l’autoritat de qui ha viscut allò de què escriu. I converteix el lector en un company d'aventures i un testimoni de les deplorables malapteses que porten a la deriva la vida social i política d’Europa. Malapteses que també van protagonitzar, és clar, alguns d’aquells personatges de noms coincidents amb alguns empresaris andorrans de l’actualitat. Que ‘El andorrano’ novel·la i ‘El incendio’ incloïa a mode documental. L’autora “prova també que la traïció dels dirigents pot desfigurar la fisonomia moral d'un país desmentint les més belles pàgines de la seva història”. De fet, per a Del Castillo les classes dirigents van trair-se a elles mateixes i a aquells qui va caldre per aixafar-ho tot.
L’Altaveu ha pogut corroborar com les darreres setmanes ‘El incendio’, arran de l’èxit de ‘El andorrano’, torna a formar part de tertúlies i debats. Potser en grups reduïts i de forma discreta. Fins i tot el llibre ha aparegut, mig d’amagatotis, sobre d’alguna taula d’alguna llar del país. Els exemplars hi són comptats. Però algun antiquari encara en conserva alguna mostra. Només cal consultar Internet. I potser algú veurà com una llibreria d’Ordino que col·lecciona i ven obres que es poden considerar gairebé d’art encara avui ofereix el gran èxit -qui cita l’autora és per aquest llibre- d’Isabel del Castillo. Al mòdic preu de 70 euros amb 70 cèntims.
Comentaris