El Cedre o una guerra amb fractura oberta

D’opinions i sensacions sobre el que passa al centre sociosanitari n’hi ha gairebé tantes com persones hi treballen, hi fan estada o simplement hi passen a fer el cafèUna mala fusió entre la residència del SAAS i la Solà d’Enclar, passats foscos, comandaments acomodats i caràcters antagònics han acabat d’enverinar la situació

Ni tot és blanc ni tot és negre. Ara, sí que és cert que almenys en l’àmbit laboral, al Cedre s’hi viu una petita revolució. Inevitablement, hi ha circumstàncies que acaben afectant els usuaris, els residents, encara que s’intenta, majoritàriament, que les persones que fan vida al centre sociosanitari, algunes amb unes condicions bastant depriments -llei de vida, qüestions de salut-, en quedin al marge. No sempre és possible. A voltes, fins i tot, hi ha instrumentalització dels residents. D’opinions i de sensacions sobre allò que passa al centre ubicat a Santa Coloma n’hi ha gairebé tantes com persones en parlin. De causes per arribar on s’ha arribat n’hi ha moltes, segurament: una mala fusió entre la residència del SAAS i la Solà d’Enclar, passats foscos d’algun(e)s protagonistes d’una guerra de guerrilles, comandaments acomodats que es resisteixen al canvi o caràcters antagònics en alguns casos han acabat d’enverinar la situació.

Sobre la mateixa qüestió, hi ha visions diferents. Per alguns familiars d’usuaris, el personal és sensacional i el centre va com una seda. Per a d’altres, tot és poc menys que un desastre. Ni tant ni tan poc. La direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) s’ha tornat a encomanar aquest dimecres a les taules de treball anunciades fa quinze dies com a resposta i solució a tots els mals. Potser sí. Fins i tot en aquest marc es donarà resposta, també, a les denúncies exposades en una carta firmada per tretze de les disset infermeres del centre. El comitè d’empresa del SAAS va demanar que s’obrís un expedient informatiu per aclarir els fets que s’exposaven en la missiva. La coordinadora del Cedre, Mercè Escrig, era el blanc de tots els dards. Acusacions greus, gravíssimes.

La direcció del SAAS ha refusat obrir cap expedient de res i no descarta que arran del treball que es faci amb el personal implicat hi hagi una nova estructuració orgànica

La direcció del SAAS ha refusat obrir cap expedient de res i no descarta que arran del treball que es faci en aquestes taules amb representació de tots els estaments laborals de l’equipament sociosanitari s’acabi apostant per una nova coordinació. Està tot sobre la taula. Sobre les taules. Ara, també és clara una cosa: “La coordinadora anterior, Ana Flujas, no ho feia millor que l’actual.” Ho diuen fonts de la casa que es mantenen al marge de qualsevol pugna. I pugna n’hi ha. Flujas, estant de baixa, des de fora, és, segons diverses fonts, una de les animadores del ‘cotarro’. Escrig, al seu torn, té molt poca empatia i també un full de serveis passats amb massa taques. O massa elements per poder-li retreure. I això també es paga.

Un parell de coses són indubtables: un centre sociosanitari és un equipament d’alta sensibilitat, exposat a molts ‘incendis’, que requereix de molts mitjans. Humans, materials… L’altra evidència: s’està implementant un nou model de gestió que suposa canvis. I l’espècie humana és, en gran mesura, resistent, almenys d’entrada, als canvis. Algunes de les fonts consultades recorden que l’atenció centrada en les persones (ACP) es va començar a aplicar abans que Escrig -de qui fins i tot fonts oficials admeten que probablement no té la mà esquerra suficient per gestionar el dia a dia- aterrés al Cedre. Dit model comporta que es prescindeixi de la figura de les infermeres referents i en conseqüència aquesta circumstància comporta reubicació. En aquest pas cal cercar, també, una font d’enverinament.

Un parell de coses són indubtables: un centre sociosanitari és un equipament d’alta sensibilitat, exposat a molts ‘incendis’… L’altra evidència: s’està implementant un nou model de gestió que suposa canvis

Les infermeres referents i el fet que hagin de ser reubicades. Almenys en el departament d’infermeria, aquestes dues comandaments liderarien la revolta. Fins al punt, asseguren algunes fonts, que de les tretze persones signatàries de la carta que acusa de les mil i una a la coordinadora porten un temps suficientment de baixa que pràcticament no han coincidit en la feina amb Escrig. Però el ‘calúmnia que d’alguna cosa servirà’, les cigarretes a tocar de l’escola Janer i els xiuxiuejos a cau d’orella acaben incidint com el porta a porta en les eleccions. Generar rebombori en el rebombori.

Una part -caldria saber com d’important, com de gran- de la tibantor actual, almenys en algunes àrees, ve encara (o podria venir almenys) de la fusió entre El Cedre antic i la residència Solà d’Enclar. La decisió es va adoptar fa tant sols sis anys (o fa ja sis anys, segons com es vulgui veure). I encara que fonts properes al comitè d’empresa del SAAS neguen que hi hagi cicatrius encara obertes -que hi ha neguit pel canvi de model ningú no ho nega- altres fonts afirmen que és cert que “la fusió no es va acceptar bé”. De fet, el SAAS va respectar el salari i l’antiguitat dels i les professionals que venien del Solà d’Enclar i, a poc a poc, aquests darrers van anar assumint protagonisme en llocs de comandament.

I en algunes àrees clau, al capdavall, molts cops s’ha mirat, per exemple alhora de fer els quadrants l’origen laboral de qui havia de fer una feina segons quin dia o qui no calia que la fes. I tot plegat suma i tot plegat cansa. Que sí, que és cert -ho avançava aquest dimecres ‘BonDia’- que hi ha gairebé tres desenes de persones que han demanat poder sortir del Cedre en direcció a d’altres equipaments sanitaris o sociosanitaris del país. Hi ha algunes peticions, però, que vénen de llarg, que vénen de lluny. De molt abans que hi hagués el soroll actual. I en alguns casos, la petició de canvi no venia pas per les mancances que hi pugui haver al Cedre, que hi són, o la implementació de l’ACP, que ni tan sols era una realitat. Hi ha canvis que s’han sol·licitat per no haver d’aguantar més les capelletes conspiradores. És allò que qui més soroll fa és qui té més ganes de cridar, no pas sempre, qui més motius té.


Responsables governamentals i del SAAS durant la visita que van fer al centre fa un parell de setmanes, tot conversant amb una treballadora. | ALTAVEU

Perquè, recorden les fonts, igual com ara es vol el cap d’Escrig -que, quedi clar, ha sortit rebotada d’altres departaments del SAAS, va acabar al Principat també després d’algun ensurt en centres catalans i, per acabar-ho d’adobar, apareix en ‘l’expedient Torrero’- al seu dia les persones que més fils mouen ara al seu dia ja van tenir en safata fins a rematar-lo un dels primers directors del centre unificat, Sergi Garijo. També va ser víctima, afirmen les fonts, de la guerra de guerrilles que la seva successora, Ana Flujas, aparentment hauria salvat tot aliant-se (ep, sempre presumptament) amb les revolucionàries. 

¿I que hi ha deficiències? Per suposat. Anomalies? Sí, sí. És clar. Hi ha polèmiques internes que s’han fabricat. Que s’han buscat tres peus al gat a mode de teia per donar vida al foc. Però també hi ha algunes situacions que evidencien que hi ha coses a millorar. Per exemple, l’Altaveu va fer-se ressò al seu dia d’una mancança d’un producte espessidor necessari per a donar un correcte tractament a molts usuaris, sobretot alguns dels que presenten més dificultats. Hi ha qui, via comentari anònim, va carregar contra aquesta afirmació. No era cert. Cap problema. Tot perfecte. Si calia espessidor, hi havia espessidor. D’altres van saltar per defensar tot el contrari. 

“La fusió no es va acceptar bé”, afirmen persones que l’han mal viscut i que consideren que en la tibantor actual encara s’hi poden trobar elements d’una unió acordada ara fa sis anys

Cal cercar una veu intermèdia. “Alguna comanda ha arribat tard per qüestions de farmàcia i, d’altres vegades, perquè les auxiliars no ho gestionen suficientment bé o perquè la farmàcia de l’hospital ho ha derivat a ‘compres’ i l’encarregat de fer aquesta comanda no ha estat al cas o no sap de què va. Això concretament forma de la reorganització que hi hauria d’haver en matèria de pressupostos i delegacions”. S’evidencia, doncs, amb un simple exemple molt concret que hi ha circuits interns que no funcionen. I que no funcionant en un lloc, en unes funcions, tan sensibles, tan a flor de pell, es genera un drama que acaba en un soroll que, en funció de qui vulgui cridar, acaba sent eixordador i, segurament, no deixa sentir altres reivindicacions tan o més nobles.

Cal doncs, potser, fer taula rasa, ja no taules de treball, i situar al capdamunt de la piràmide, i no serà fàcil, una persona amb suficients dots de comandament i reconeixement professional -sense taques- que no porti l’etiqueta de substitut(a) o provisional i que, alhora, pugui tallar amb el cordó umbilical de la titular anterior. Que es reubiqui qui faci falta -ep, ningú no es queda sense feina, pot passar que algú que fa i desfà amb el seu horari i que les pauses les allargui més del que tocaria s’hagin de cenyir escrupolosament al que contempla la normativa laboral, per exemple- i que s’identifiquin les pomes, que no poma, en plural, podrides, per apartar-les del cistell. El Cedre necessita cicatritzar les fractures. I que l’únic soroll que se senti sigui el dels padrins fent la partida.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.