Han passat 48 anys de l'incendi del Santuari de Meritxell però encara hi ha més dubtes que certeses, sobretot pel que fa a la imatge de la Verge. Mossèn Ramon explica que quan va marxar la nit del 8 al 9 de setembre del 1972 ho va deixar tot ben apagat. A aquella hora, l'exveguer Francesc Badia arribava al seu pis de Sant Julià de Lòria i li deia a la seva dona que "qualsevol dia hi pot haver una desgràcia a Meritxell" pensant potser en els avisos dels Bombers que calia revisar la instal·lació elèctrica.
El sots cap aquell any era Josep Vila Cerqueda, un dels primers en arribar quan l'església encara cremava. "Ens va avisar un noi que va venir amb cotxe a la caserna que hi havia foc". No li van demanar el nom. Els bombers de guàrdia només van retenir que conduïa un BMW. Vila, recordava anys després que "la imatge no es va cremar. Algú se la va endur i va calar foc a la capella. La imatge estava collada amb quatre claus que no hi eren". El foc va ser de molta intensitat en un sinistre que "no m'he tret mai del cap" en paraules de mossèn Ramon, que havia arribat a Canillo sis anys abans procedent d'Organyà.
La versió d'un incendi a causa d'uns fils elèctrics recalentats sempre ha estat molt discutida
Es va iniciar una investigació que l'historiador Pere Canturri va concloure afirmant que "les flames es van produir de manera fortuïta a causa d'un fils elèctrics que es van recalentar a la casa i es van propagar al Santuari". Canturri sempre va defensar que algunes restes cremades podien ser de la talla. Oficialment, doncs, es va cremar. La versió ha estat sempre molt discutida, especialment pel tallista Sergi Mas, perquè en aquella època proliferaven els robatoris d'imatges a la zona del Pirineu, amb Erik el Belga al capdavant. Mossèn Ramón mai s'ha volgut pronunciar. "No sabria dir si es va cremar o la van robar. Jo l'únic que sé és que quan vaig arribar la imatge no hi era". El tema donava per a una novel·la d’intriga, que 'va escriure Albert Villaró amb el títol 'Blau de Prússia'.
Després de l'incendi i de trucar la seva filla Isabel, de vacances a Mallorca, el síndic general Francesc Escudé i els consellers majors reunits d'urgència van decidir refer l'església sinistrada de cap i de nou. El juliol de 1974, el Consell General va acordar encomanar-ne l'execució a l'arquitecte barceloní Ricardo Bofill. La nova imatge es va encarregar a Sergi Mas. Aquesta rèplica va ser robada l'any 2005 en un episodi més estrany que novel·lesc. A les es sis del matí del 13 de maig d'aquell any la dona que s’encarregava de la neteja del santuari es va adonar que la talla no era al seu pedestal i només hi quedaven els peus de fusta de la imatge, que havia estat sostreta d'una manera molt barroera.
El robatori de la talla de Sergi Mas va coincidir amb fets antireligiosos
Aquells dies havien tingut lloc diversos fets antireligiosos al país com ara unes guixades a una imatge d'una Mare de Déu i unes pintades a l'escultura del Príncep Benlloch que hi ha al davant de l'església parroquial d'Andorra la Vella. Les investigacions van portar a la detenció d'un jove d'Escaldes-Engordany i d'un de nacionalitat francesa que tenia una pistola. L'andorrà, amb problemes psiquiàtrics, seria jutjat pel Tribunal de Corts i deixat en llibertat. Es va confesar autor d'un robatori que acabaria com el guió d'una pel·lícula d'Almodóvar amb el noi dutxant la imatge i, en veure que saltava la pintura, decidint cremar-la.
Comentaris (2)