L’artista andorrana Andrea Sánchez va començar aquest projecte a partir del curtmetratge ‘Frialdad’ (2022), on ja havia gravat alguns fragments les pistes d’esquí andorranes: “Em va impactar com aquell espai es transforma, però alhora sempre hi és”, explica Sánchez, i per això va decidir mostrar la dualitat que hi ha en aquest espai en diferents temporades de l’any.
Per desenvolupar aquesta idea, es va unir amb la creadora Laura Moreno, especialitzada en càmeres analògiques i tècniques experimentals. Juntes van concebre una peça que combina l’observació de l’espai amb “la seva forma de mirar i d’enregistrar”. A l’equip s’hi va sumar Tasio, que es va encarregar de crear l’ambient sonor que ha acompanyat la instal·lació audiovisual, i que esdevé també una part important de la narrativa.
La peça es va enregistrar a les pistes Grandvalira en dues temporades: “sis dies a l’estiu i cinc dies a l’hivern”, explica Moreno, tot apuntant que van fer servir una càmera analògica de 16 mm i una ‘handycam’, per donar-li una textura i materialitat a la imatge i una nova dimensió.
A l’estiu, la càmera va captar els prats verds i els ramats pasturant en un espai envoltat de les infraestructures metàl·liques de les estacions d’esquí, que resten inactives, però presents. “És una mica un paisatge molt fantasmagòric”, apunta Sánchez. A l’hivern, la mateixa muntanya s’omple de vida humana: esquiadors i molt moviment. “Volíem retratar aquesta dualitat de com el paisatge canvia i com passem que s’habiti per animals a què siguin els esquiadors els que es mouen per allà”, afegeix Sánchez.
Per a Tasio, la proposta “és força performativa i pensada per créixer”. L’equip concep ‘Rastres’ com una peça viva, susceptible d’anar-se ampliant amb nous materials, nous formats i nous contextos de presentació: “Ens agradaria que pogués viure en festivals, museus o espais públics, i continuar treballant-la per fer-la evolucionar amb més elements, imatges i sons”.