De la dona denigrada a la dona… però… ¿què és la dona?

El magistrat -ho va ser també de la sala civil del Tribunal Superior tant a Andorra com a Catalunya- ha protagonitzat una xerrada sobre el paper de la dona en el curs de la història a través de les potestats que li ha anat donant la norma, la llei. Ho ha fet al vestíbul del Consell General en el marc d’un acte organitzat per la Xarxa de Dones Parlamentàries, que l’actual Sindicatura està decidida a enfortir d’allò més, com ha ressaltat la subsíndica general, Sandra Codina, que ha indicat que en l’actualitat, “dins del món política no estem malament. Estem bé, però encara hi ha canvis per fer”.

I, de fet, Abril una de les coses que ha fet ha estat plantejar alguns reptes de futur. Com per exemple, adaptar les lleis a les noves realitats de gènere. El magistrat ha començat la seva exposició -i també ho ha dit en manifestacions als periodistes- referint-se als temps en què la dona, des d’Eva, estava denigrada més no poder. Era sinònim de cosa dolenta. Res de bo. Després s’ha anat fent consecucions i ara arriba un moment, quan es parla d’igualtat de gènere, que el magistrat ha posat sobre la taula que caldrà reflexió sobre com cal legislar tenint en compte que hi ha noves realitats de gènere: des dels binaris als agènere passant pels ‘queer’ o els fluids. La llista és llarga. Però pel que ha vingut a dir Abril, des del punt de vista del dret normatiu, positivat, no cal córrer. 

“El dret va darrera de la realitat social.” I per no haver de tenir “problemes de solució” més val que primera s’assenti aquesta realitat social i després que es legisli. Vaja, que “no es convenient regular” de pressa i corrent si no quan la realitat ja he fet pòsit. I mentrestant, els tribunals poden anar vehiculant, anar fent, anar avançant. De fet, ha recordat el magistrat, a Andorra s’ha trampejat durant molt temps amb el dret canònic i el dret romà i s’ha fet “francament bé”. Probablement per això les limitacions per contractar o altres es van abolir encara que fos indirectament abans a Andorra que en altres territoris. Encara que sembli el contrari.

Joan Manel Abril ha deixat clar des de l’inici de la seva conferència que no pensava fer una xerrada formalista. Ans el contrari, que buscaria provocar. Amb comparacions. Referint-se a l’Últim Sopar, a les traïcions d’Adam i Eva o a les dones pigades i de cabells pel-rojos que eren llançades a la foguer per bruixes. “I si tenien un gat, ja no cal ni parlar-ne”, ha ironitzat el magistrat, que s’ha mostrat d’allò més còmode davant d’una platea constituïda, molt essencialment, per polítics, juristes i representants dels col·lectius feministes. 

L’actual component del Tribunal Constitucional ha recordat el moviment per aconseguir el sufragi actiu femení (1968) i el passiu (1973). Els avenços per decrets de veguers en matèria de contracte i dona dels anys posteriors i el canvi de paradigma total que va suposar la Constitució, que va arribar tard en comparació amb els països veïns però que va aterrar amb “un estadi d’evolució molt important”. Llavors es va assolir “una igualtat formal”, es va “aconseguir la igualtat real”. El magistrat ha destacat altres textos legals com el de la persona i família o el d’igualtat i no discriminació.

I en aquest marc ha estat quan Abril s’ha referit al fet que la legislació “descansa en el concepte de dona” però també es deixa clar que la identitat de gènere forma part de la dignitat de la persona i, alhora, que és autodeterminable. Per tant, les regles del joc no només canvien. Cadascú es pot fer a si mateix a voluntat. Segons el seu propi desig. I això sí, mirant que mai cap persona sigui denigrada, menystinguda o el que sia per allò que sia biològicament o el que vulgui ser identitàriament.