Durant moltes hores la protagonista de l'article ha estat identificada, amb el seu consentiment, amb el seu nom real. L'aparició del reportatge ha comportat una allau de solidaritat vers la seva situació. Però també hi ha hagut qui l'ha anat a 'cercar' per increpar-la, per pressionar-la. Davant d'això, l'Altaveu ha optat per canviar el nom real per un de fictici i intentar canalitzar el suport que arribi cap a l'afectada fent, simplement, de corretja de trasmissió.
La Mariana, que té 25 anys, a l’octubre va començar a treballar en una empresa privada on “feia moltes hores extres i va arribar un moment que donada la meva situació d’embarassada, per exemple, no podia aixecar els cubells d’aigua per fregar”. Afegeix que “m’havia de venir a ajudar el meu marit perquè jo em feia mal”.
La Mariana manifesta que ha buscat altres feines però que les empreses quan veuen que està embarassada no la volen contractar
“He de treballar del que sigui i ja he buscat altres feines, però estant embarassada cap empresa em vol contractar i fer-se càrrec de la baixa maternal”. En aquesta línia, manifesta que va ser al novembre “quan vaig entrar en una situació en què estava molt angoixada i depressiva” i que “el metge va decidir fer-me la baixa per depressió”. “Vaig començar a estar de baixa el 20 de novembre”, apunta.
Davant d’aquesta situació, la Mariana va creure que a principis de desembre se li ingressaria la quantitat de la baixa que li pertocava i “no va ser així”. Segons les informacions que apunta la testimoni “la CASS necessita calcular si em pertoca algun import econòmic per a la baixa mèdica i per fer-ho em reclama el butlletí del salari i el llibre d’horari”. El problema segons la resident rau en el fet que “l’empresa en la qual treballo es nega a omplir-me aquesta documentació i em van donant llargues quan els truco, cosa que m'indica que no se'n volen fer càrrec”.
“No tenim diners per viure”
El marit de la Mariana treballa en un hotel, però afirma que amb “el seu sou de 1.200 euros és impossible arribar a final de mes”. “Hem de pagar el pis, les despeses, el menjar”, reitera. “No tenim diners per viure, aquest dimecres em van dir que m’havia de prendre un antibiòtic per no tenir riscos a l’embaràs i com que no tenia diners per poder-lo comprar, vaig haver de deixar el meu document d’identitat a la farmàcia per endur-me’l”.
La testimoni reclama que viu una situació "al límit" i que no rep ajuda per cap banda
“He intentat anar a Càritas i acudir a treballadors socials però tots em diuen que la meva situació no qualifica per cap classe d’ajuda”. Afegeix també, que aquest dilluns 24 de desembre té hora amb el servei de Càritas per “tornar a fer una valoració de la situació”. Segons la resident ha hagut de posar a la venda productes i estris que tenia a casa, com ara: “materials de costura, tapissos de ganxet que feia, un aparell que serveix per escoltar el bebè”. “He venut el poc que tinc per tractar d’aconseguir una mica més de diners”.
“Els nostres comptes bancaris estan a mínims, el del meu home té 2 euros i el meu està en negatiu, a menys 16 euros”. “A casa de menjar només hi tinc bosses de te, api, pasta i arròs i amb això hauré de passar els dies fins que dilluns potser Càritas m’ajudarà i sort en tinc d’un grup de mares que em donen suport”. “Necessitem ajuda perquè estem desesperats i no sabem que més fer”, sentencia.
Comentaris (18)