Els guanyadors d’enguany han mostrat la gran diversitat de talents del Principat. A la categoria de 12 a 17 anys, ‘Els Tita Fluixa’ van guanyar en la modalitat grupal, mentre que Ona Domingues va ser la guanyadora en cant, i Kiram Magalhaes va triomfar en dansa. A la categoria de 18 a 30 anys, ‘Snowgirls’ es van imposar en grupal (dansa), Clàudia Rodríguez va ser la guanyadora en cant, i Vero Lima va destacar en performance amb una peça molt emotiva.
‘Els Tita Fluixa’ són un dels grups més joves que han pujat a l’escenari del Talentejant, però la seva connexió i energia es notaven des del primer moment. El grup, format per quatre membres -saxo, baix, bateria i guitarra- va fer el seu primer assaig només dos dies abans del càsting. “Ens va ajudar que cadascú ja es va mirar la cançó a casa”, explica un dels membres. Era la primera vegada que actuaven junts, ja que el grup es va formar perquè al batxillerat els van demanar que creessin un grup de música, i ells van proposar al professor presentar-se al concurs. La proposta inicial va ser el conegut tema ‘Seven Nation Army’, al qual van adaptar un saxo i van afegir un solo de bateria, però els consells del jurat els van motivar a fusionar-la amb ‘It’s My Life’ de Bon Jovi, creant així una versió dinàmica i fresca que “va quedar bastant guapa”.
Després d’aquesta primera experiència, el grup va sortir encantat. “L’experiència va ser molt bona. Al principi, els assaigs i el càsting van ser nerviosos, però després vas conèixer a altres artistes, i això sempre és positiu”. A més diuen que més enllà del premi monetari, el que més els va satisfent va ser saber que la seva actuació va agradar i que van estar a l’altura de la competició. Això sí, una cosa que volen remarcar és que potser caldria millorar una mica la logística i fer més publicitat de l’esdeveniment perquè s’hi apuntin més artistes, perquè “és un esdeveniment molt xulo, val molt la pena!”.
El mateix pensa la Sophie, una de les integrants del grup ‘Snowgirls’, que assegura que l’experiència va ser molt bona, però que “ens va saber greu que no s'hi apuntés més gent, perquè és un esdeveniment molt xulo, i val molt la pena”. En el seu cas, participar en el concurs va ser una oportunitat per fer créixer el seu grup, que es va formar a partir de les experiències prèvies de cada una de les seves membres en diferents projectes i escoles de dansa. "Abans de formar el grup, cadascuna de nosaltres tenia experiència en la dansa, però des de projectes i escoles diferents. Quan ens vam unir, vam començar a rebre propostes per participar en esdeveniments i accions, i això ens va permetre donar-nos a conèixer com a grup", explica Sophie.
L’any passat, just quan començaven a caminar com a col·lectiu, no van poder participar en el Talentejant. Però aquest any no volien deixar passar l’oportunitat. “Vam crear la coreografia entre totes, perquè el nostre muntatge és molt viu i canviant. Cada una aporta el seu estil, i això es nota”, afegeix Sophie, que subratlla l’energia i el caràcter que defineixen la seva proposta. “Ens ho vam passar genial, des dels assaigs fins a la gala. L’ambient era increïble”.
Un altre de les guanyadores va ser Vero Lima, qui des del 2014 ha participat cada any en el Talentejant. En aquesta edició, va portar al públic una peça emotiva sobre els records de les persones que ja no hi són. “Va ser una experiència molt enriquidora i emocionant”, explica, tot ressaltant que en aquesta edició tots els participants tenien molt de talent i una base molt forta.
Tot i no tenir formació professional en dansa, ella balla com a hobby i també practica el patinatge artístic i sobre gel. “És bonic veure com ens recolzem, i aquest tipus de concursos són crucials per promocionar la cultura andorrana”, assegura amb convicció afegint que “aquest concurs és una gran oportunitat per a tots els que tenim alguna cosa per mostrar”.
L’Ona Domingues, guanyadora de la categoria de cant, ens va explicar una història molt bonica sobre el seu camí a la música. Des de ben petita, la música ha estat una part fonamental de la seva vida. “Vaig començar amb la música als tres anys. Quan ja era una mica més gran, cap als set o vuit anys, el meu avi em va ensenyar a tocar una mica la guitarra. Allà vaig continuar el meu somni, perquè em va encantar”. Des d’aquell moment, Ona va saber que volia ser productora musical i cantautora.
Aquesta edició del Talentejant 2025 és la segona vegada que hi participa, després que l’any passat, es va assabentar de l’esdeveniment a través de les xarxes socials de l’Espai Jove d’Escaldes. Tot i la seva timidesa inicial, una amiga seva va agafar el mòbil i es va apuntar per ella. Aquest any va passar el mateix, i Ona va decidir tornar a presentar-se, malgrat la vergonya. Per a la seva actuació, va portar una cançó pròpia titulada ‘Tinc coses a dir-te’, una peça en què fusiona el francès amb el català i que toca al piano. Per a Ona, va ser la primera vegada que cantava una composició seva en públic, un moment molt emocionant però també ple d’inseguretats: “Era la primera vegada que cantava una cançó meva en públic, i això em donava una mica d’inseguretat, però ho vaig fer, i estic orgullosa”.
Tot i que l’experiència va ser complicada en molts moments (a la gala estava agafant angines i tenia febre), Ona va aconseguir superar els nervis i va gaudir de l’escenari: “A l’escenari gaudeixo molt i va ser molt xulo. Estava molt nerviosa, però després em vaig sentir tan segura”. Quan li van dir que havia guanyat, no s’ho podia creure: “No m’ho esperava perquè cada any hi ha molt talent. Jo per a mi ja havia guanyat només amb presentar-me i representant la meva cançó, però és clar, quan em van dir que vaig guanyar, em va fer molta il·lusió”.
Comentaris (1)