Del Calvó al Nobel

L’economista social Esther Duflo, que va ser la primera vencedora del premi que homenatja el desaparegut investigador canillenc, obté el prestigiós guardó internacionalUn estudi sobre la pobresa converteix la francesa en la Nobel d’Economia -que comparteix amb Abhijit Banerjee i Michael Kremermés- més jove de la història

El premi internacional Calvó Armengol, que atorga cada dos anys el Govern, la Fundació Crèdit Andorrà i la Barcelona Graduate School of Economics té més prestigi del que sembla. Del que sembla al Principat, perquè fora ja era clar que des que es va concebre que seria un guardó d’alt nivell. Fins al punt que un dels impulsors del mateix, l’economista i exconseller de la Generalitat de Catalunya Andreu Mas-Colell, ja va preveure al seu dia que seria un planter de premis Nobel. Ja és el cas, la francesa Esther Duflo acaba de ser guardonada amb el Nobel d’Economia després d’haver obtingut, el 2010, el primer premi Calvó Armengol.

El premi es va instaurar el 2008 en reconeixement, record i homenatge d’Antoni Calvó Armengol, un economista andorrà -també va ser ambaixador del Principat a Portugal, pere exemple- que va morir a 37 anys i que tenia per davant seu una brillantíssima carrera com a investigador socioeconòmic. De fet, potser anava per Nobel però una infecció d’allò més estranya va truncar la seva vida massa jove. Perquè no se l’oblidés, ni a ell ni al seu treball, es va instaurar un premi que reconeix la tasca feta per joves economistes o científics socials de menys de 40 anys. Duflo va ser la primera guardonada. Tenia llavors 37 anys, els mateixos que Calvó quan ‘se’n va anar’.

Esther Duflo és professora a l’Abdul Latif Jamell del Massachusetts Institute of Tecnology en economia del desenvolupament i pobresa. És una de les economistes més influents del món en economia del desenvolupament. Ja ho era quan el 2010 va rebre el premi Calvó Armengol i ho és ara, que per això ha rebut el Nobel juntament amb el seu marit, l’indi Abhijit Banerjee i l’investigador americà de Harvard Michael Kremermés. Duflo, assessora al seu dia de Barack Obama, basa la seva recerca en instruments microeconòmics aplicats a l’estudi del comportament domèstic, la política, les qüestions de gènere, l’accés al finançament, la salut i l’avaluació de polítiques públiques en països en desenvolupament.

Tots tres han estat distingits amb el premi Nobel per la Reial Acadèmia de les Ciències Socials pel seu “enfocament experimental per alleujar la pobresa global”. Asseguren els experts que la concepció de Duflo sobre la pobresa es altament individualista. La investigadora francesa parteix de la base que cada individu és responsable de la seva situació i, en conseqüència, les polítiques que s’adoptin han de contribuir a fer canviar l’enfocament de cada persona, amb la qual cosa no cal que els programes s’apliquin d’una forma global sinó que cap sotmetre’ls a grups reduïts.

Esther Duflo és la segona dona en rebre un Nobel d’Economia en tota la història. A més, en ser guardonada als 46 anys és la distingida més jove en aquesta matèria. Una part important del seus treballs, i els del seu marit, se centren en la Índia, on els estudis que fan han tingut un fort impacte. Mantenen, per exemple, que afavorir l’accés a l’aigua és una de les millors inversions que es poden fer. Duflo ja era reconeguda el 2010 quan va rebre el Calvó Armengol (se n'han lliurat cinc, el darrer el 2018). Ara ja és reconegudíssima amb una vitrina de premis que fa por. O goig, vaja.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.