Creus per a la història

Havien de ser quatre dies d’excursió. Finalment han estat tres perquè hi havia trajectes que se solapaven -cada comú (Andorra la Vella i Escaldes es van afegir com a codemandats atès que la pugna al Padern els afecta de retruc) va plantejar l’itinerari que més li conveni per poder defensar els seus interessos- i deixant constància d’allò que s’ha vist i que s’ha exposat, no ha calgut repetir-ho dues vegades. Així s’ha pogut retallar ruta. I amb tres dies n’hi ha hagut prou. Això sí, en aquestes jornades n’hi ha hagut prou per poder localitzar totes les creus i les fites que apareixen en les rodàlies objecte de la discòrdia. 

PUNTS NOUS

Han estat poc menys de quaranta creus i fites que s’han buscat i trobat. No n’ha faltat ni una. Esl intervinents en la inspecció ocular, alguns més, d’altres menys, han hagut de fer un esforç molt important, un estudi minuciós molt destacat, perquè voler refer els límits gairebé sis-cents anys després no es pot fer a la lleugera. I per si no hi havia prou creu, el trajecte ha permès descobrir-ne un parell o tres de noves. No formen part del litigi. Per tant, en el marc de la disputa legal no hi pinten res. 

Però com que en els reconeixements hi han participat topògrafs, s’han fet fotografies, s’han documentat i, si s’ha pogut, s’han geolocalitzat. En allò en què no s’ha parat compte és en la funció, en la significació de les creus en qüestió. Cadascuna tenia la seva missió. I heus aquí -no pas per aquestes que han aparegut de nou, si no per d’altres- el problema. Que allà on un considera que és de terme i per tant el veí ja no hi pot tenir res a dir, l’altre considera que és d’empriu i, per tant, ell també hi tindria dret. 

Aquest divendres, per culminar la revisió -a la seva època les creus es van gravar a la pedra i van ser repicades posteriorment cada vegada que es feia una visura- s’ha resseguit allò que es va establir en una sentència arbitral del 1476. Una sentència “per resoldre l’altercació a la muntanya de l’empriu d’Enjust situada a l’Obac d’Anyós”. S’han repassat unes creus que segons la part que defensa una cosa o l’altre baixen molt cap a Anyós o no hi baixen tant. 

Perquè les posicions, després de tres jornades, continuen diametralment oposades. Encamp continua intentant mossegar. I la Massana en primer terme, i Andorra la Vella i Escaldes col·lateralment, miren de salvar-se de la queixalada. Encara ara no se sap massa bé quina seria la conseqüència de tot plegat més enllà de guanyar unes quantes hectàrees de terreny -sota la bandera de l’empriu, que tampoc no és titularitat, en moltes d’elles, perquè es reclama sobre terreny fins i tot més del que es va dir en paper-. El que està clar és que el dispendi econòmic és d’allò més ressenyable. Només cal que sumin tres dies d’advocats, funcionaris, historiadors o topògrafs passejant per la muntanya.

EL JUDICI

I el plet ve de lluny. Perquè ja al novembre del 2024 es va fer una audiència prèvia. I la setmana abans de Nadal es farà el judici oral, previst per a cinc dies. Una vista en què la batlle encarregada del plet haurà d’escoltar una cinquantena de persones, entre les quals padrins de molt avançada edat que volen defensar el territori de la seva parròquia. La batlle, que ha tingut molta mà esquerra els tres dies, tindrà un avantatge o, com a mínim, un ‘background’ que fins ara no tenia: podrà fer-se molt millor la idea d’allò que li expliquin.

Va ser la primera en acceptar fer els reconeixements per fer-se càrrec de la situació. No és gens fàcil, han assegurat les fonts consultades. Entre altres coses perquè sis-cents anys després la toponímia i la microtoponímia és complicadíssima de trobar. S’han venut terres, s’han fragmentat cortals i el punt que fa cinc segles estava clar que eren aquí, ara vagin a saber on és. Deu ser per això que es mantenen les pugnes i aquestes es fan eternes. 

La resolució en primera instància d’aquest cas no serà abans d’un any o un any i mig. I després, no ho dubtin, hi haurà recurs a segona instància. I encara si escau caldrà anar al Constitucional. Si les creus són per a la història. Els plets també ho són. I de domini públic per molt que hi hagi qui hagués preferit que un litigi que implica quatre parròquies del país passés desapercebut. O dit d’una altra manera: com si la història s’exercís dins d’un vas d’aigua.