En certa manera, les morts d’un home de 58 anys i una noia de 35, tots dos als seus respectius domicilis, i d’una dona de 60 anys ingressada a l’hospital tenen a veure amb aquest fenomen que evidencia la virulència de la malaltia. L’home va ser diagnosticat post mortem com a positiu. Les dues dones ja havien estat ‘declarades’ com a contagiades. En tots els casos, si n’hi havia -en el cas de l’hospitalitzada és evident-, els símptomes eren lleus.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, explicava aquest divendres que no són casos aïllats aquells en què, de cop i volta, persones positives de coronavirus amb símptomes lleus comencen a notar problemes de respiració que porten en molt poca estona a pèrdues de coneixement i a una mort sobtada producte de tromboembolismes pulmonars. Una tempesta inflamatòria malauradament perfecta que ‘destrueix’ els pulmons en qüestió de poca estona i acaba causant una aturada cardiorespiratòria letal.
Hi ha països que comencen a fer autòpsies a tots els difunts que hi hagi en plena pandèmia per poder extreure més informació dels cadàvers. Sempre amb valor científic, és clar. Sempre per mirar de tenir elements objectius respecte de la Covid. Per saber quin impacte té en l’organisme. Andorra no es planteja aquesta possibilitat
Com que s’està comprovant que la Covid provoca trombos, els tractaments amb anticoagulants són una possibilitat. Però no sempre funciona. Cal veure si el malalt pateix altres patologies i avaluar que, en alguns casos, no sigui millor el remei que la malaltia. I mai millor dit. La qüestió no és senzilla. Més aviat al contrari. La situació és altament preocupant. Com recordava el titular de Salut, gairebé la meitat de les persones ingressades a l’UCI tenen 60 anys o menys.
Hi ha països que comencen a fer autòpsies a tots els difunts que hi hagi en plena pandèmia per poder extreure més informació dels cadàvers. Sempre amb valor científic, és clar. Sempre per mirar de tenir elements objectius respecte de la Covid. Per saber quin impacte té en l’organisme. Andorra no es planteja aquesta possibilitat. De fet, al Principat no hi ha ni els mitjans ni la capacitat de fer anàlisis forenses d’aquestes característiques.
Per fer una autòpsia cal l’autorització de la família del difunt. Però, en el cas del coronavirus, aquestes anàlisis demanden d’un espai més gran del que sol ser habitual per tal de poder treballar amb comoditat i amb les mesures sanitàries adients. Les obres del tanatori, a tocar de la Clínica Meritxell, l’antic hospital, impossibiliten poder tenir els espais necessaris per fer aquest treball forense. “No és convenient fer aquestes pràctiques en aquests moments”, ha reconegut el titular ministerial.
Sempre que la causa de la mort no està clara, si escau, sí que es fa una autòpsia com a darrer recurs. També es poden fer comprovacions radiològiques i d’altra naturalesa, menys invasives o complexes, per dir-ho d’alguna manera. El que sí que s’està fent és un estudi aprofundit de mortalitat fer poder discernir clarament entre aquelles persones que els darrers mesos han perdut la vida per culpa del virus maleït i aquelles altres que han pogut acabar contagiades però que la Covid no ha estat la causa primària de l’òbit.
Ara, és clar que en molts casos la frontera és molt complicada. I poder determinar que el coronavirus no hagi estat l’accelerador, la llenya que acaba encenent el foc d’altres patologies resultarà altament difícil. La Covid, però, no s’està de bromes. Ni coneix d’edats ni de condicions socials. Ataca sense miraments. I més sovint del que caldria esperar, ho fa de manera sobtada i fulminant. Afegint drama al drama que ja de per si és la pandèmia.
Comentaris (2)