Ermischer arriba al Principat convidat pel representant permanent d’Andorra al Consell d’Europa, Joan Forner. Aquest darrer, durant la presentació de la jornada, ha assenyalat que dins de l’ens es valora que “la societat civil tingui canals per fer arribar la seva veu, perquè els organismes que avaluen les mesures dels governs puguin contrarestar la informació”. I al país, actualment, les associacions no tenen cap activitat a l’organisme internacional ni cap presència. “És una assignatura pendent, donar les eines a la societat civil per dir la seva”, ha remarcat Forner.
Per la seva banda, la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, ha assenyalat que la seva feina ha estat convidar les 600 associacions que es tenen al país. “Així podran informar-se i trobar l’ajuda per a poder formalitzar altres maneres de fer, de veure què passa arreu d’Europa”, ha explicat la ministra. En definitiva, tenir un intercanvi fluid d’informació i comunicació amb l’organisme internacional i tot l’entramat que el compon. Marín ha remarcat, a més, que amb la Llei de Transparència “defineix molt clarament la participació ciutadana i el consens”.
Bé, la teoria és clara, i Ermischer ho ha assenyalat en declaracions anteriors a la seva exposició, “en els temps que vivim la participació democràtica dels ciutadans i la societat civil és més important que mai”. I Andorra, gràcies a la seva grandària i les seves especificitats, és el lloc ideal per observar els canals d’informació entre els diferents actors socials. “És com un laboratori on podem provar noves formes de comunicació i de cooperació”, ha explicat Ermischer, “i hem vist que el país ha fet una feina increïblement fantàstica amb els immigrants, integrant una enorme diversitat de persones en un lloc tan petit”.
Per tant, des del Consell d’Europa es vol fomentar la participació d’Andorra dins del seu organisme. Segons ha explicat Ermischer, les associacions tenen tres formes de fer-ho. D’una banda, formar part del cens de la CINOGE. En aquest cas, però, cal ser una ONG internacional amb participació a cinc països. També s’ofereix la plataforma ‘Be Part’, on les entitats poden compartir experiències sobre alguns temes específics que siguin del seu interès i conèixer com han estat les situacions a altes països. Per últim, es pot tenir el contacte directe amb la persona que tracta, dins de l’ens, la qüestió que preocupa. Sigui com sigui, es vol fomentar una comunicació que, a primera vista, no sembla fàcil del tot.
Comentaris