En un hotel, la descripció de la situació resumeix el sentiment general. “Està tot desert”, resumeix un treballador, que admet que està buscant feina fora perquè no troba cap alternativa al poble. Explica que, de moment, no han vist cap impacte real de les ajudes anunciades. Mentrestant, diu, l’única sortida per a moltes empreses és ajustar plantilla o reduir jornades. “Estan acomiadant gent o donant dies lliures, la qual cosa implica menys sou.” Menys hores, menys salari, menys consum. Un cercle que s’estreny.
Aquesta caiguda de l'activitat es tradueix en xifres devastadores. En una botiga d’accessoris i equipaments de moto, el responsable vetlla un local on amb prou feines entra ningú. “Només han entrat tres persones en tot el matí, i n’ha comprat una”, explica. Calcula que les vendes han caigut entre un 70% i un 80%. Per a ell, el problema no és la intenció de les ajudes, sinó el calendari: “Les ajudes les necessitem ara mateix, no a finals de maig”.
La crisi no és només de vendes, sinó també de mobilitat. Les alternatives de transport no semblen estar a l'altura de les necessitats. “El tema del bus i el tren és un caos. Aquest matí han anul·lat el primer tren i quan hem arribat a l’estació de l’Ospitalet no hi havia la llançadora”, lamenta el responsable de la botiga. Això provoca que tant ell com els seus empleats, també transfronterers, arribin tard i hagin de marxar abans, tot i que, amb una amarga ironia, el botiguer afegeix: “Però amb el que venem, tant és”.
La jornada de compromís institucional ha enviat un missatge de suport, però el diferencial entre l'activitat política i la realitat comercial a peu de carrer és encara massa gran
En un supermercat, més enllà de qüestionar la dimensió del tall, el que es denuncia és l’impacte directe en la cadena de subministrament.: “Ara, per anar al mercat, en lloc de tres hores en trigo set”. Assegura haver intentat contactar amb l'Executiu sense èxit: “He intentat parlar amb el Govern i no m’han volgut ajudar”.
D'altra banda, a les botigues de roba, el problema es resumeix en l’estoc. Les vendes cauen des del desembre i les peces no paren d’acumular-se als prestatges. “Mai hem tingut tants descomptes, perquè mai hem tingut tant estoc”, expliquen. Tot i que valoren el paquet de mesures, adverteixen que la burocràcia no permet que aquestes siguin immediates: “Les ajudes les has de tramitar, i això és un procés molt llarg”. Mentrestant, s’han de buscar fórmules internes per reduir costos laborals: “Tenim empleats fent vacances extra”.
La jornada de compromís institucional ha enviat un missatge de suport, però el diferencial entre l'activitat política i la realitat comercial a peu de carrer és encara massa gran. El Pas de la Casa aguanta amb l'alè curt, confiant que les promeses es materialitzin abans que s'exhaureixi definitivament la temporada. Al carrer, el relat és molt més simple: es necessita caixa, clients i facturació per sobreviure a l'hivern.
Comentaris (1)