Tot va començar quan l’Andrea Ruiz, originària de Barcelona i maquilladora professional, va decidir apuntar-se a un curs de caracterització. Allà li van ensenyar la tècnica del ‘bodypainting’, i des del primer minut va tenir molt clar que aquell era el camí que havia de seguir: “Aquesta tècnica m’enganxava cada vegada més. Des de petita sempre he dibuixat, i quan vaig descobrir el ‘bodypainting’ vaig saber que això era el meu”, explica amb entusiasme.

La seva obra premiada al Campionat de Bodypainting, que es va celebrar a València, no només reflecteix la seva gran tècnica, sinó també un missatge potent. La temàtica del concurs d’enguany era el Carnaval, i des de primer moment, Ruiz va tenir clar que en el seu disseny volia que es veiés representada la terra on viu des de fa tres anys: “M’agrada molt Andorra, visc aquí des de fa tres anys, vaig decidir inspirar-me en la bandera d’Andorra”, relata. Així doncs, la maquilladora tenia ja l’element clau del seu projecte, els colors blau, el groc i el vermell que va utilitzar a les ales i al barret que portava la model. A partir d’aquí va afegir altres elements com uns ocells dibuixats al pit o unes màscares per representar el Carnaval.

Els participants tenien cinc hores per presentar el projecte, tot un repte tenint en compte les dificultats que pot tenir fer aquesta mena d’art. Per fer ‘bodypainting’ s’ha de tenir molt de pols i precisió amb el pinzell, perquè si això ja s’ha de fer normalment quan es dibuixa sobre paper, doncs imagina’t quan es fa sobre el cos humà. “L’aiguacolor és una tècnica complicadíssima perquè si et passes amb l’aigua, el color no es fixa bé. I a més, el cos no és estàtic, la model es mou, i has de tenir molta cura en cada pinzellada”, apunta l’artista, tot indicant que mai saps quins moviments farà la persona que et fa de model durant les cinc hores que durà el procés. Això sí, el que no s’esperava la resident andorrana és que uns dies abans de marxar cap a València, la que havia de ser la seva model, va patir una caiguda, i va haver de buscar algú altre ràpidament. “Vaig entrar en pànic, però una amiga em va salvar i em va dir que ja venia ella a fer de model”, relata. No era la primera vegada que la seva amiga li feia de model, i tot i que “les cinc hores van ser intenses, la model va aguantar bastant quieta”. Tota una feina que va acabar sent recompensada quan la resident andorrana es va emportar el primer premi.

Per la maquilladora, el ‘bodypainting’ és més que una tècnica, és una via d’expressió i també una manera de trobar pau interior. “Aquest any he passat moments personals una mica dolents, i la veritat que pintar em dona pau i em fa connectar amb mi mateixa”, afirma. El simple fet de crear, de veure els colors fusionant-se a la pell, la fa sentir com si estigués flotant en un núvol: “És una sensació única veure com una idea es transforma en una obra d’art viva”.
L’any vinent tornarà al Campionat d’Espanya, aquesta vegada com a membre del jurat. Durant el temps d’espera, la seva il·lusió és poder arribar a fer alguna mena d’exposició a Andorra, per mostrar aquest tipus d’art que encara “és molt tabú”, en tractar-se d’un cos nu. A més de portar el ‘bodypainting’ a nous horitzons, també té la fita d’anar a participar en el Campionat del Món: “Aquest any segurament encara no perquè em vull preparar bé, però m’encantaria anar-hi”. És una meta ambiciosa, però després de guanyar el primer premi al Campionat d’Espanya, no hi ha res que pari als peus a la resident que vol continuar portant el seu art viu per tot arreu.
Comentaris (1)