Cirurgia a la carta Pobla

Oliver Vergés ha presentat el seu llibre ‘Carlemany Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’, que analitza aquest manuscrit en profunditat

Oliver Vergés ha volgut mantenir l’ambient de misteri en la presentació del seu llibre, “hi ha molt per descobrir a aquest text, més enllà de la llegenda que ja coneguem”. ‘Carlemany i Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’ fa una anàlisi en profunditat d’aquest document, aprofundint en la veracitat en la història darrere de la mentida. “Oliver ha fet un treball de cirurgià, ha obert el text amb bisturí i ho ha extret tot”, ha puntualitzat Jordi Guillamet, autor del pròleg.

En aquesta operació a cor obert del document, Vergés no ha posat cap anestèsia a les seves conclusions. La primera d’elles és que el document està realment mal fet, hi ha múltiples errades i elements que poden portar a pensar, fins i tot, que es tracta d’un esborrany. Un dels principals dubtes que ha plantejat Guillamet al diàleg ha sigut com el bisbe, acostumat a veure cartes oficials i ben fetes, va acceptar la carta Pobla com a vàlida. L’escriptor ha tingut clara la resposta, “els andorrans estaven disposats a tot i el bisbe ho sabia”. Aquest és un dels punts més interessants, com els habitants de l’època el van fer valdre per poder dur endavant les seves reivindicacions.

Alguns exemplars de ‘Carlemany Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’
Alguns exemplars de ‘Carlemany Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’ Pilar Candel

Una vegada obert el cos d’aquest document i tenint a simple vista les seves entranyes, Vergés ha posat en relleu algun dels principals indicis de la seva falsedat. “La signatura de Carlemany no es correspon amb les que es coneixen, i tampoc la de Lluís el Piadós. Hi ha un seguit de coses que fan que la carta no s’aguanti per enlloc”, ha apuntat l’escriptor. L’intent d’imitar una escriptura gòtica, el poc coneixement del llatí, els elements visuals... Tots aquests punts els analitza i els interpreta l’historiador a les pàgines del llibre.

“Si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”

L’objectiu d’aquesta cirugia, de ‘destrossar’ un document que ja estava ben clar que era fals no és altre que saber qui hi ha darrere d’aquest falsejament. Tot i que sembla que Vergés té clar que a qui beneficiava principalment era als habitants de les valls. A més, l’escriptor ha puntualitzat que una de les seves principals conclusions és que “els andorrans han tingut una mica més de paper en la història del país de què es pensava”. En aquest aspecte, la síndica general, Roser Suñé, ha fet especial èmfasi explicant que “si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”.

 “El que hem evitat és que ningú en el futur pugui utilitzar-lo per crear una relació entre Andorra i Carlemany”, ha indicat l’escriptor. El que sí ha aconseguit Vergés en una anàlisi de 200 pàgines, amb una operació minuciosa i amb tot detall, ha sigut fer més pròpia la llegenda i contar gran part de la veritat darrere la mentida.

La síndica general, Rosa Suñé, ha realitzat l'intervenció d'obertura de la presentació.
La síndica general, Rosa Suñé, ha realitzat l'intervenció d'obertura de la presentació. Pilar Candel

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.