En aquesta operació a cor obert del document, Vergés no ha posat cap anestèsia a les seves conclusions. La primera d’elles és que el document està realment mal fet, hi ha múltiples errades i elements que poden portar a pensar, fins i tot, que es tracta d’un esborrany. Un dels principals dubtes que ha plantejat Guillamet al diàleg ha sigut com el bisbe, acostumat a veure cartes oficials i ben fetes, va acceptar la carta Pobla com a vàlida. L’escriptor ha tingut clara la resposta, “els andorrans estaven disposats a tot i el bisbe ho sabia”. Aquest és un dels punts més interessants, com els habitants de l’època el van fer valdre per poder dur endavant les seves reivindicacions.
Una vegada obert el cos d’aquest document i tenint a simple vista les seves entranyes, Vergés ha posat en relleu algun dels principals indicis de la seva falsedat. “La signatura de Carlemany no es correspon amb les que es coneixen, i tampoc la de Lluís el Piadós. Hi ha un seguit de coses que fan que la carta no s’aguanti per enlloc”, ha apuntat l’escriptor. L’intent d’imitar una escriptura gòtica, el poc coneixement del llatí, els elements visuals... Tots aquests punts els analitza i els interpreta l’historiador a les pàgines del llibre.
“Si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”
L’objectiu d’aquesta cirugia, de ‘destrossar’ un document que ja estava ben clar que era fals no és altre que saber qui hi ha darrere d’aquest falsejament. Tot i que sembla que Vergés té clar que a qui beneficiava principalment era als habitants de les valls. A més, l’escriptor ha puntualitzat que una de les seves principals conclusions és que “els andorrans han tingut una mica més de paper en la història del país de què es pensava”. En aquest aspecte, la síndica general, Roser Suñé, ha fet especial èmfasi explicant que “si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”.
“El que hem evitat és que ningú en el futur pugui utilitzar-lo per crear una relació entre Andorra i Carlemany”, ha indicat l’escriptor. El que sí ha aconseguit Vergés en una anàlisi de 200 pàgines, amb una operació minuciosa i amb tot detall, ha sigut fer més pròpia la llegenda i contar gran part de la veritat darrere la mentida.
Comentaris