Amb l’arribada de les temperatures més altes, els exemplars de ‘cervus elaphus’, l’espècie europea que els agents del cos forestal han divisat, per exemple, a la Solana del Pas de la Casa, busquen indrets més alts i més frescos. Solen cercar, dins del bosc, clarianes amb espais herbívors on poder-se alimentar. Els que es veuen pels les zones muntanyoses del Pas procedeixen de França. Són indrets on se solen veure cérvols. També es troben i s’abaten banyuts a la zona de Pal, on arriben procedents d’indrets com Taús o Guils del Cantó, llocs propers al Principat on els cérvols han colonitzat.
Justament, des que es va veure que en territoris propers creixia, proliferava, la cabana de cérvols, els tècnics de Medi Ambient i diversos grups de caçadors van acordar que no era una espècie benvinguda a casa nostra. Que no es volia que guanyessin territori i, menys encara, que es reproduïssin en paratges del Principat. D’aquí que no hi ha limitació de captures en aquest cas. Tants cérvols com hi ha, si el caçador té l’habilitat suficient, es poden caçar.
Els ‘cervus’ són tan aparatosos, o majestuosos, o espectaculars, com se li vulgui dir, com destralers. No són uns animals fins i discrets. Per allí on passen solen fer malbé el bosc. I d’aquesta manera el que solen aconseguir, a part de la destrossa física, és fer foragitar altres espècies que sí que són autòctones. Per exemple, afecten la presència del gall de bosc. O fins i tot poden espantar els isards, que són unes bèsties més senyorials quant a la finesa. Sense tanta cornamenta. Però amb més ‘enteniment bosquívol’.
Imatges: cos de Banders
Comentaris (8)