Canillo o quan la vianda és la sopa (i l’escudella només el plat)

Per això l’escudeller és el lloc que s’hi guardaven els plats. Les escudelles. Que, tornem-hi, són el recipient. No pas el caldo. I per això, quedi clar, a Canillo fan vianda i no escudella. Per mantenir la tradició ben viva. Des de fa temps. I fins a 900 racions se n’han repartit aquest migdia a la plaça del Telecabina. Nou-centes racions cuinades per funcionaris comunals especialment dirigits per la gent de Promoció Turística. Però no només.

La recepta no canvia. Ho ha reconegut entre rialla i rialla el director de Dinamització Turística i Cultural del comú, un Francesc Oriol que no parava d’anar dipositant caldo als pots de plàstic verticals que a mode de carmanyola serveixen per lliurar les racions a Canillo. Elements que van portar en gran mesura la Covid i que s’han quedat. No canvia la recepta, ha matisat Oriol, mentre una altra de les funcionàries, també vinculada al turisme, i al medi ambient o l’agricultura, Gisela Jané, estigui al capdavant de les instruccions gastronòmiques. “Aquí no tenim associacionisme”, es lamentava Oriol tot justificant que, segurament, no es pot abordar les racions que es cuinen en altres parròquies.

Els promotors comunals de la parròquia s’hi han posat a les 4 del matí, a remenar el tall i començar a preparar les fogaines. Enguany, ha fet un temps ‘d’estiu’. Els cuiners de la vianda -o de l’escudella, si s’hi troben més còmodes- han gaudit d’una matinada molt més càlida, dit sia entre cometes, que la de l’any passat, amb neu, gel i tot i més. I la solana del migdia ha fet d’allò més digerible el repartiment dels bols. Dels recipients.

A Canillo, qui vol vianda ha d’anar a buscar prèviament el tiquet. Per tant, qui hagi badat s’ha quedat sense dinar. Sense el dinar de Sant Antoni, vaja. És una altra de les herències que la pandèmia va consolidar. Demanar cita prèvia, per dir-ho d’alguna manera. I sempre hi ha algun despistat que s’ha apuntat a la cua i quan ha arribat a la capçalera s’ha trobat que si no duia el tiquet havia de girar cua i sense escudella. Eps, perdó, sense vianda. Que a Canillo de la sopa amb la carn d’olla encara n’hi diuen vianda. L’escudella és el plat.