Queda clar, Bertomeu, amb e, no pas amb a de Bartomeu. Jordi per a més referència. I tortosí del 1968. És un dels ‘inspectors’ més preuats del papa Francesc. Un home de la confiança de Jorge Mario Bergoglio en la lluita contra les irregularitats en l’Església. Especialment si hi ha pedofília i comportaments d’aquesta mateixa naturalesa. Jordi Bertomeu, que té la base de la seva activitat religiosa a Suïssa, és un oficial del dicasteri per a la Doctrina de la Fe que, si escau, es mou per tot el món. Però ara per ara no té cap voluntat de tornar a Catalunya. Per tant, tampoc a Andorra, encara que la proposta, més o menys formalment hauria estat sobre la taula.
Si en algunes diòcesis es pot fer de més o de menys, amb el tema de la llengua, es té clar que a Andorra és una condició sine qua non. El recanvi de Joan-Enric Vives ha de parlar el català i ha de tenir certa entitat en un moment on hi ha la despenalització de l’avortament sobre la taula
El Vaticà té una complicada missió en l’Església catalanoparlant. Hi ha moltes bisbats que queden sense titular. O hi han quedat. I, aparentment, no hi ha tants recanvis que parlin català i que siguin de la línia de Francesc com el Papa voldria. I si en algunes diòcesis es pot fer de més o de menys, amb el tema de la llengua, es té clar que a Andorra és una condició sine qua non. El recanvi de Joan-Enric Vives ha de parlar el català i ha de tenir certa entitat en un moment on hi ha la despenalització de l’avortament sobre la taula.
Roma té molts deures a fer en l’entorn català. El cardenal Joan Josep Omella mateix, titular de l’arquebisbat de Barcelona, ja fa temps que va complir els 75 anys. Per tant, ja ha allargat, està allargant, la seva activitat en primera línia. Però Omella encara pesa. I molt. És home proper a Bergoglio. I serà home clau, juntament amb el nunci Bernardito Auza, per elegir el successor de Vives, que al juliol arriba als 75 anys i haurà de presentar la renúncia al Papa.
Al Vaticà es van plantejar el nom de Bertomeu per incloure’l en el puzle que suposa la cobertura de llocs vacants en l’entorn catalanoparlant. I el bisbat d’Urgell i el Coprincipat estaven damunt de la taula. Jordi Bertomeu ostenta el títol de monsenyor arran d’una feina feta a Xile que va servir per fer net en aquell país d’encobridors de pederàstia al tomb de l’Església. Aquest tortosí que per ara ha decidit que no es mou de Suïssa i de les missions que li encarrega el Francesc arreu del món va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.
També va cursar estudis de Teologia al Seminari de Tortosa abans d’ordenar-se sacerdot el 1995, quan ja tenia 27 anys. És doctor en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. L’any 2012 va començar a treballar com a oficial de la Secció Disciplinària de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l’antic Sant Ofici del Vaticà. El Papa el va nomenar capellà de la seva santedat el 27 d’abril del 2018 com a reconeixement pel seu treball a Xile.
Barcelona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, la Seu… són places que necessiten recanvis. Fins fa poc -i durant molt temps- havia estat vacant la diòcesi de Girona. Finalment el Vaticà ha acabat recorrent a una solució no evident. Fa uns dies va ser nomenat bisbe el monjo cistercenc abat de Poblet Octavi Vilà. Francesc surt del marc habitual per mirar començar a completar un trencaclosques gens fàcil.
Gens fàcil és trobar recanvi per al bisbat d’Urgell en tan què titular de la prefectura d’Andorra. I és que la diòcesi urgellenca necessita ‘prenotificació eficaç’, és a dir, Madrid ha de donar llum verda
Menys fàcil encara és trobar recanvi per al bisbat d’Urgell en tan què titular de la prefectura d’Andorra. I és que la diòcesi urgellenca necessita ‘prenotificació eficaç’, és a dir, Madrid ha de donar llum verda. I segons quin candidat podria ser tombat. Les diverses fonts consultades no han descartat del tot encara que Sergi Gordo, qui com a bisbe auxiliar de Barcelona havia estat un dels candidats a Copríncep d’Andorra, acabi sent el triat.
Gordo és bisbe de Tortosa des del setembre de l’any passat. Massa poc temps per deixar el lloc que recentment ha passat a ocupar. Però sí un lloc per poder-se rodar en solitari. Els moviments a l’Església sempre s’han d’analitzar amb cura, per molt que no sempre acabin seguint una lògica. En tot cas, Vives sí que hauria deixat entreveure que li faria il·lusió arribar a les noces d’or del seu sacerdoci sent arquebisbe en actiu. I això s’escau per la Mercè d’aquest 2024. És a dir, pel 24 de setembre.
Com Vives, Gordo va ser auxiliar de Barcelona. I també de Barcelona n’és auxiliar un altre bisbe que ha entrat en les travesses per aterrar a Andorra, el fatarallenc Javier Vilanova. L’actual Copríncep episcopal preferiria noms més propers a ells o amb els quals ell ha treballat directament. Però Vives té poca -o nul·la- sintonia amb Omella i els homes que manen en línia amb Bergoglio. ¿I Bertomeu podria arribar a ser Copríncep? Ara per ara sembla que no.
Comentaris