Aquell vol va ser el primer però hi havia hagut altres intents. Ja el 1932, l'empresari mallorquí Jaume Nadal va aconseguir la concessió de la línia aèria entre Barcelona i Andorra que gestionaria l'empresa de l'aviador Josep Canudas, periodista esportiu i cofundador de l'Aeroclub de Catalunya.el 1915. Per cobrir la ruta es disposava d'un avió Farman (L’F60 Goliath). Es va construir un edifici per a la terminal i uns hangars a Benavarre (Bellestar) al municipi de Montferrer i Castellbò,. una zona plana a uns 840 metres d'altitud, situada al final del Serrat Roi. Es van fer vols de prova durant tres mesos i el vol inaugural es va programar pel 29 de novembre de 1931. Nadal, però, va morir d'un atac de cor amb 32 anys i el projecte es va aturar -els hereus van deixar a l'aerolínia sense finançament-, no així el del camp d'aviació que s'inauguraria dos mesos després.
La transformació del camp d'aviació en aeroport es va iniciar l'any 1975 amb l'empresari Josep Betriu, que va crear Dausa (Desarrollo del Alto Urgel S.A.) per la a construcció de l'aeroport a dalt d'un serrat. Es va haver de rebaixar un turó per poder ampliar la pista cap al nord. La direcció de les obres va anar a càrrec del coronel Pellejero, enginyer aeronàutic. La inversió va ser de 3.000 milions de pessetes (uns 18 milions d'euros) i era el primer aeroport que es construia a Espanya amb una iniciativa privada. Durant la construcció hi va haver un intent d'empresaris andorrans per crear la companyia Air Andorra.
S'havia dut a terme un intent de potenciar-lo estenent els viatges i des de l'aeroport es podia volar a Palma de Mallorca
Els treballs van acabar el 1980 però a causa dels permisos no va començar a funcionar fins el 1982, i va ser fonamental durant els aiguats del 7 i 8 de novembre d'aquell ja que va ser l'única via de comunicació. El responsable de la instal·lació, Pere Betriu no es va moure aquells dies de l'aeroport i va organitzar les cues per pujar als avions i als helicòpters. Com a responsable d’avió civil hi havia Francisco Ruiz Cabello. El 1984 es van acabar els vols regulars amb Barcelona que s'havien obert dos anys abans. S'havia dut a terme un intent de potenciar-lo estenent els viatges i des de l'aeroport es podia volar a Palma de Mallorca fent tan sols una petita escala al Prat sense canviar d'avió. Tot i així, les característiques de la pista, on només es podien operar vols visuals, en va limitar el desenvolupament afegit al fet que la propietat es va cansar de posar-hi diners, sense rebre cap ajuda de les administracions. Només les despeses de manteniment eren molt costoses i el total en interessos bancàris sous, etcètera, s’acostava als actuals 30 milions d'euros.
Moltes vegades, els pilots deien que el mal temps impedia que els avions poguessin aterrar o sortir, cosa que resultava nefasta per a una operativa regular. Sovint, però, els propis pilots ho exageraven per boicotejar la instal·lació ja que es tractava de l’únic aeroport privat internacional d’Espanya. L'any 2007, l'Institut Català del Sòl (ICS) de la Generalitat de Catalunya va comprar per 6 milions d'euros el 85% dels terrenys de l'aeroport.
Comentaris (1)